Cercador
Caprici
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Vull el teu cos adormit, i blanc
i gris
gronxant clarobscurs damunt la fosca.
com quan cau la neu
sóc bategant d'un sol color,
avui les llums abriven a la inversa
i el ponent descansa sota groc
vermell sobre vermell
i arbres nus de benvinguda terra.
bardissa que als meus cabells
s'entortolliga, i branques d'ocells
esgarriant-me la pell.
un bocí de pell aquí
un bocí de pell allà
pinta pinta als palmells de la mà
tot un bosc de seda teva.
Com una taca d'aquarel·la
al meu vestit d'hivern.
Un tija de flor vellutada,
rossegant-me la blancor
fins a deixar-me cega.
O un quadrat perfecte,
net i buit just al marc
de la finestra.
Com la mare a la fotografia
d'estiu.
Què plàcid el sedant,
el caprici, la glòria d'anar-se
llepant les ferides,
suau i lenta,
com els gats.
Estesa al camp de les flors,
desfeta i nua reposo l'ànima,
i s'excita el cel tan enllà,
i crescuda al capdamunt del prat,
sóc llavors encara més bella.
Comentaris
-
De caprici o petit poemet, res de res.[Ofensiu]Siset Devesa | 06-09-2007 | Valoració: 9
Això és un poemàs, Lady.
Hi trobo un intens sentiment i una profunda reflexió al darrera.
Felicitats ! -
a mi m'omple[Ofensiu]gypsy | 01-03-2007 | Valoració: 10
d'una intensa melangia relaxada, el teu poema, Mar, asserenat, com acostumen a ser-ho gairebé tots.
Malgrat el tema que tractis pugui ser dur o fins i tot cruel, escrius des de una distància que et permet desdramatitzar-ho tot, com si contessis un conte de fades, amb suavitat blana.
Com sempre em quedo amb un regust de que en els teus versos tan sols sobreïx la punta d'un iceberg bell i complexe.
gypsy -
Què puc dir[Ofensiu]Frida/Núria | 27-02-2007 | Valoració: 10
que no hagin dit? Preciós
-
el plaer dels sentits[Ofensiu]Elbereth | 25-02-2007
i la capacitat de transmetre totes aquestes meravelles que ens envolten. Un poema delicat i subtil, preciós i dolç, que mira al seu voltant i sap extreure'n el millor.
M'ha semblat un poema molt bonic que exalta totes les sensacions que, si tenim els ulls ben oberts com tu, podem arribar a copsar. -
marxar..[Ofensiu]Guspira | 20-02-2007
molt bonic aquest poema! un vocabulari molt adient, molt el·laborat, i unes imatges dibuixades amb frescura i naturalitat... si, si, m'ha agradat molt!
petons
GuSPI -
El joc dels colors[Ofensiu]Frèdia | 18-02-2007
Aquest poema em parla de la promesa de la primavera al bell mig de l'hivern. M'ofereix tot un esclat de color, de bellesa tendra, plàcida, serena... Em regala tot un seguit d'imatges ben treballades, com si fossin espontànies, i precioses com la glòria de llepar-se les ferides com ho fan els gats o estar-se estesa enmig d'un prat, rodejada de flors, mentre el cel s'excita més enllà. Sí, aquest poema em gronxa i m'il·lumina.
M'ha agradat molt, Lady Shalott. Et felicito.
Una abraçada,
Fredia
-
ginebre | 18-02-2007
poses en aquest poema llum i serenitat. Alegria clara.
No les tinc totes quan vinc a un poema teu... tinc por de recons foscos i dolors amagats.
En aquest m'ha arribat llum com de tarda.
Calentona i plàcida!
Gràcies, lady i una abraçada!! -
Oh! Oh! Oh![Ofensiu]l'home d'arena | 18-02-2007 | Valoració: 10
Que bonic, Lady!
Quin plaer de lectura. Com si un miler de llavis em repassaren la pell. Quin caprici el seu...
l'estrofa final és màgica, meravellosa, me la guarde per dir-me-la més voltes.
Un bes. i el meu agraïment sincer per aquest preciós poema. Et fa respirar millor. Gràcies.
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88337 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson