Cercador
Tranquil·la, somriu
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Tranquil·la, somriu,
els ulls de boja ja no els tens
els has perdut
-segur-
com si l'ànec com si el pi
t'hagués venut la mort
arreplegada i meditada
a l'úter nou de plàstic. Per jugar.
Tranquil·la, veu vi,
el somriure nou i la por
que s'enfilava
i t'interceptava els ulls
ja no la tens
-segur-
que no te'n has adonat
quan l'extirpaven.
Era com un d'aquells granets
de pus i flor
que estimen unes cent vegades.
Tranquil·la, tens uns
ulls molt bells, quasi perfectes,
uns ulls de vella
aigualits i torbats
per un estrany encís,
el de no reconèixer ningú.
Tranquil·la, somriu.
La punxada. El sedant.
Ets tu.
Un reixat t'ha foradat
el cap a l'hora del sexe
viu i encegat, infectat,
d'hospital blanc.
És aquesta la pell
que t'han cosit els últims dies,
els últims anys?
Preguntes rient als peus
del llit amb el pulmó bo,
el cremat.
Oh, però quina cortina
més bonica
han penjat al rebedor!
Avui, demà, ho comentes sovint.
i ho dius per dir,
només vols la cançoneta
que t'ho tornin a repetir!
Tranquil·la, somriu.
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88269 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson