La dona que escriu

Un relat de: Lady_shalott

He estimat, estimo, amb aquella por de morta. Escric amb el pols despietat de la dona boja, de la dona que escriu. De què parla aquella dona? Què és el que explica amb la seva enfurismada prosa? És estrany, quan camina per l'avinguda, on la llum emmalalteix on sempre, els matins, on es plora amb el color d'incendi, on abans del crim, resta esperant ingènua la poesia. I de quina manera l'envelleix i la desvetlla el blanc! El trau vermell de la veu quan es llença del far i oblida. Com jo. I somia, somia en l'ahir, l'hora perduda a mans del temps. La desconeguda. Escriu, escriu amiga meva, escriu! si és que com jo no coneixes cap altra forma de viure. Serà sempre puntual a l'immediat retorn, serà la que viu vora els arbres ben arrapada als fongs, la que estima els suïcides del rocam, els que esperen el torn. La que pensa en la terrible i bella mort dels dinou anys, perquè els dinou són poesia. Son tan bells! Una mena de tragèdia, podria conservar-los sense ser-hi, com un record futur, agradable i tendre dins un pot petit de pintura. Ara encara pot escriure dels dinou, després serà impossible. Després, la seva veu en vers, ja no serà ella. Escric, he estimat, estimo amb aquella horrible por de morta. A vegades m'esclata una corda de violí entre els dits, i faig un crit. Però no hi ha ningú a casa, només el campanar de l'àvia que conta les morts als aparadors de la ciutat, l'absència en mi mateixa. I ploro la mort dels desconeguts al buit d'uns ulls corcats, com m'agradaria renéixer cada dia del mar.... però està la por, la por terrible, la por d'escriure que em queda travada, nua, damunt aquella corda que es va perdre als meus dits, per damunt dels llençols, a la puntada fresca del coixí si em cus violetes damunt els llavis, al front... les flors em ploren records blaus, aquells que sempre han estat allà, però que realment, mai existiren.

Comentaris

  • L'aniverssari![Ofensiu]
    joanalvol | 11-01-2009


    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC

  • I MIRA, com la sang banya mots de poesia...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 23-01-2008 | Valoració: 10

    reflexes de màgia i reflecció poètica, m'encanta. Mentre mulles el relat amb dubtes deixes vessar una prosa acurada que aconsegueix forma un diccionari amb noves expressions i noves belleses sintàctiques.

    un petó, com sempre de vidre

  • visca | 23-01-2008 | Valoració: 4

    De què parla aquella dona? Parla o plora?
    Ploro amb ella, trist...

  • La passió d'escriure[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 10-01-2008 | Valoració: 10

    i la passió a seques. Un relat també reflexiu, però sobretot destinat al plaer literari. Prosa poètica per poder gaudir-ne, per a degustejar-la. Potser -i aquesta és l'única observació que sóc capaç de fer-te-, hagués convigut fer una relectura per tal de polir algun punt (a la línia cinc, on dius "on emmalalteix on sempre...", sembla que hi sobri algun "on" o que hi falti alguna paraula o petita frase). Però això ja són figues d'un altre paner! El text està prou ben elaborat i és una bona degustació literària.

    Gràcies pels teus comentaris, Lady_shalott! Et desitjo un 2008 plè d'èxits literaris, professionals i sobretot personals, amb salut, sort i bon humor (perquè la ironia mai no falti!).

    Una forta abraçada!!

    Vicenç

Valoració mitja: 8.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

77516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson