Flors a les butxaques

Un relat de: Lady_shalott

No la veia molt, a la mare. La mare era un pollet perdut amb els ulls enfosquits i cansats. Els ulls sempre estaven enfosquits i cansats. Plorosos, culpables. No hi havia cap indici que haguessin estat bells, temps abans. Era aquella mirada estrafeta, ambientada en l'agonia d'un infant que demana i res li donen, d'algú que ha assumit massa d'hora la pròpia desgràcia, o d'aquell qui ha embogit serenament i amb calma. S'hi va quedar fixada, un clau d'imatge, retret de ment. Quan s'aixecava d'un dels períodes de llit, tenia els ulls inflats com un puny, vermells i acarbassats, horriblement lletjos.
I vaig pensar en la pobre mare que, durant la seva vida, no havia estat capaç ni d'estimar a tan sols un dels seus dos fills. Però jo no la culpava. Només contemplava la marxa lenta, es diria que agonitzant del seu cos primer, i més tard, de la seva ànima.
No era el temps, no eren els anys, era quelcom més que no arribaria mai a entendre. I segurament era per això que no ho suportava, però que m'hi havia anat acostumant. I ara era una mica com ella.

Però la mare deia que jo era com l'àvia, ho deia amb insolència, amb una mena de queixa o acusació que no espera cap resposta convincent. Als cinc anys, als deu i als quinze. Sempre ho havia sabut.
El retrat de l'àvia penjava al menjador, en un racó de paret esgrogueïda. Era un retrat en sanguínia, d'un vermell terrós. No se sabia ben bé l'edat, entre divuit i vint. La mirada la tenia molt bella, semblava que el silenci i la tristesa s'haguessin aturat damunt seu, sense haver de demostrar res, només era que se'ls havia fet seus, o que potser, l'havien fet seva.
I el contorn dels llavis, tan semblants als meus, era tan fàcil estimar-la! Resultava aterrador, perquè enamorar-se d'aquella pell tan fina, dels ulls aigualits i dels llavis vermells, era una mica com desitjar-me a mi mateixa. I contemplava horroritzada aquest plaer tan seu, que alhora també era meu. Em queda la imatge de jo i aquell retrat, d'aquell retrat i jo: una fascinació mútua.

Només havia vist l'àvia un sol cop de molt petita, i em sap greu dir que ja casi no recordo el que vam fer aquell dia. Sé que havíem anat al parc, porta'm al parc Hèlène, àvia Hèlène. Hi havia una mena de veritat tan seva en aquells ulls, que casi no m'atrevia a mirar-la. Aleshores tenia els cabells curts i blancs. No duia arracades. I les seves mans, enjoiades amb anells grossos... aquells dits prims i fràgils atapeïts de diamants. M'agradava quan es movia, la dringadissa dels braçalets i l'esclava de plata. Ara la duc al canell, aviat va ser meva.
I no sé si vaig veure tot allò el dia del parc, o si m'ho vaig anar creant a mesura que contemplava més i més el retrat. Temps després, jo també vaig demanar que em fessin un retrat vermell, en sanguínia. Però no li vaig ensenyar mai a la mare. Perquè llavors m'hauria mirat de la mateixa manera com avorria i detestava amb repugnància el retrat de l'àvia Hèlène.
La que calla, la que encara no sap, la que es lamenta, la que estima. Saber-ho i seguir amb ella era un gest inútil i sobrant, no tan pel dolor, que després hi ha qui diu que em feu embogir com amb la mare i amb l'àvia, sinó pel fet de mantenir un desig que amb els anys no seria desig... hauria perdut per sempre el seu nom.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

88118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson