Cercador
Llavis closos
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Llavis closos
entre l'esquerda de la pell
damunt els pits et xiscla
el corb negre
les ales del fosc ocell
ha escomès el coll rient
per dins i nu
i tan blanc com la carícia
a frec de galta i dessolada
posseïda pel monstre vermell
t'endús l'espera
obsedida i freda
però el dolor et
canta als ulls
oh, no t'amaguis
tu, bella esplèndida!
que la teva actitud
desperta en mi el plaer
de la mort dormida
del vespre altiu
com el pit d'un cigne
encetat roent
serà com el bec d'ocell
que es clou damunt la presa,
submís i complaent.
Comentaris
-
Rendit[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 26-02-2008 | Valoració: 10
Em segueixo rendint a la teva poesia.
Et seguiré llegint, de moment et poso a la meva llista de preferits.
Ferran -
m'agrada[Ofensiu]ANEROL | 16-02-2008 | Valoració: 10
no sé què dir-te, l'ha rellegit; m'agrada la imatge del corb; amb versos curts, precisos i contundents has viatjat des de la cobertura(vestit i màscara i pell) al sentiments que afloren en l'expressió de la dona. M'ha agradat. Elegant
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88285 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson