Cal posar-se la mà al cor

... és ben cert que ens queixem sempre del que no ens és favorable, com si no anés amb nosaltres. La culpa no la vol ningú, potser cal buscar dins nostre i escoltar la veu que solem fer callar per adonar-nos del perquè d’aquestes sensacions que ens pertorben.
Gracies Joan per ajudar-nos a escoltar dins nostra.
Una forta abraçada

I si ens posem la mà al cor, tal com dius que cal, notarem potser que aquella feblesa i aquella foscúria neix endins nostre, amic Joan?
Tal vegada sigui ben cert que el ser i el fer de cadascú comporta un estar i un sentir, ja que els primers són els fils que van engreixant el cabdell... i poques coses s’afegeixen de fora, que no siguin circumstancials...

Com de costum, fas pensar i encetes un debat que perdura més enllà de la presència en la pantalla dels teus versos, i que t’agraeixo pel que té de creixement personal.

T’envio una abraçada tardorenca, des del centre del meu cor,
Unaquimera

De veritat ens consta molt d'entendre que tothom veiem amb la seva "prisma"... i que cadascú la mateixa cosa percep de diferenta manera. A mi m'agrada molt el missatge de savisa: "Canvia't i canviarà el mòn en el teu entorn".

Caram, has encetat un tema tan important i transcendent en la vida! M'encanta. Els problemes que ens afecten, d'on venen? Som nosaltres els responsables o potser ve de fora? Moltes vegades ens excusem en els altres, ens autocomplaem amb el victimisme. Ara bé, hi ha moltes ocasions farcides de desconeixement que ens poden fer pensar que ve de fora. Potser el coneixement pot ajudar. Una abraçada Joan i gràcies per a fer-nos pensar.

Aleix

a vegades no veiem que part de culpa és nostra o del mèrit

salutacions
joan