Caic...

Fa dies que dono voltes i voltes, camino endavant, això sí, sempre endavant i... caic. M'aixeco, no ha estat res, torno a caminar, faig dues passes i... caic.
Quines hòsties que et dóna la vida...

O què et pensaves Sofia, que perquè li expliquessis les teves penes, en Pol... les coses no van anar com tu esperaves.

Sí, et va mirar amb aquells ulls seus que et fan perdre el món de vista i t'hipnotitzen, aquells ullassos de color de mel…
De fons sonava aquella cançó d'Antònia Font, sobre si som amics o amants.

És això Sofia, no vas posar totes les cartes a sobre la taula, no li vas dir tot el que senties, el que et fa tanta por.
No li vas poder mirar els ulls i dir-li t'estimo, perquè tu l'estimes no?

O et guardes l'as sota la màniga, o simplement, ha estat pura covardia... No saps què fer ni cap a on tirar, la vida és bonica però complicada.

Pensa en el que sents per en Pol, però no oblidis la teva relació amb en Cesc...

Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing, riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing, riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing....

Mmmmmmhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
Ahhhhhhhhh aaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhh

- Sofia, reina, què murmures?

Ostres tu, quin somni més estrany que he tingut, primer somiava que queia i després he sentit una melodia coneguda, diria que era Antònia Font....