L'amor es fon com la primera nevada

Miro per la finestra, tot està blanc i segueix nevant... Miro la muntanya amb el cim ben blanc i la ment se'n va, m'he quedat paralitzada observant l'horitzó. Amb una mà sobre el radiador, fa un fred que pela, i l'altre plana al vidre, com una nena petita, penso amb tu....

Em regalima una llàgrima galta avall, penso quina il·lusió em faria poder compartir amb tu aquesta nevada, jugant com nens amb la neu... Em giro i el veig aquí, al meu costat, m'ha acompanyat al metge, però jo només penso amb tu.
S'està portant molt bé amb mi, però no li puc respondre, no com ell vol, em mira i només hi ha un silenci, i jo que encara no sé ben bé què hi faig aquí pensant només amb tu...

Sempre es diu que el primer amor és únic, especial i que no s'oblida, ja veus, jo per més que ho intenti no puc. Mai no podré oblidar la teva mirada i el teu somriure, i molt menys el teu bes suau a mig matí.

Ara que el càncer va avançant no puc parar de recordar els bons moments que vam viure junts i les promeses d'amor etern i intento no recordar el final, l'amarg final, que em vas deixar per la meva millor amiga, perquè de final trist ja en tinc un, la meva malaltia que em destrueix per dins, amb les seves metàstasis.

Fins fa ben poc no hi pensava amb tu, et creia oblidat en un petit racó del meu cervell, però ara que en Marc està a l'atur, la petita Judith, ha marxat de casa per anar a viure amb el xicot i que a mi m'han diagnosticat aquest càncer em vas venir al pensament i a més ahir ens vam trobar.

Va ser casual, em vas dir, hola floreta estàs tant guapa com sempre, i jo amb una llàgrima als ulls vaig recordar quan em deies floreta i m'agafaves per la cintura i...

Vaig fer-te un somriure, i vaig dir-te que tu també estaves molt bé, el meu cor plorava per dins, tu eres feliç i jo m'estava morint...