Ha marxat...

Ha marxat, sense cap nota, sense cap explicació, com un lladre durant la nit. Una nit llarga i freda, suposo que perquè ja no podia més, és difícil viure amb algú que no coneixes...

M'he despertat il·lusionada, avui és el meu aniversari, i també el primer dia d'un hivern molt llarg i trist. He fet com cada matí, primer al lavabo, després em vesteixo i vaig a la cuina per esmorzar. Quan he passat per davant de l'habitació del pare he vist la porta oberta, que estrany no li deixa mai.

La meva germana ja s'ha llevat i m'observa en silenci des de la cornisa de la porta, jo sense adonar-me'n segueixo esmorzant amb els cascos posats escoltant "helloween", per variar.
S'acosta i em felicita, em dóna el regal, si que hi ha pensat, quina il·lusió, l'obro de pressa i és un llibre, un que es diu: Sempre hi haurà una cançó...
Sé que no en tindré gaires més de regals, des de que no hi ha la mare ja no és el mateix, tots tres estem tristos i ja no sembla una família...

Bé arriba l'hora de marxar cap a classe, quin pal, l'últim dia, igual avui pel que farem..., val més que cridi el pare, que dormilega que s'està tornant.

Obro la persiana de l'habitació de bat a bat, deixant passar la tènue llum dels primers raigs de sol d'un matí fred d'hivern
Miro cap al llit i està buit, el toco i està fred... que estrany, el pare no va comentar res que passés la nit fora... A més, em sembla que va anar a dormir cap a les deu i no l'hem sentit llevar-se. Que estrany, obro l'armari i està buit, no pot ser, una llàgrima em regalima galta avall, aviso a ma germana.

Ha marxat, sense cap nota, sense cap explicació, com un lladre durant la nit. Una nit llarga i freda, suposo que perquè ja no podia més, és difícil viure amb algú que no coneixes... Havia de ser precisament el dia del meu aniversari?