Ella i ella i sempre ella...

Altra vegada la tènue llum dels primers raigs de sol d'un matí nevat del mes de gener m'ha desvetllat. No pot ser, ni tant sols es capaç de tancar la persiana. Ara me la miro al meu costat del llit i no la conec, no sé el que li passa pel cap... Ha arribat a un punt que tan sols em diu hola, adéu i bona nit.

No sé que més fer jo li dono tot a l'Olga i a canvi no rebo més que mirades que maten, crits i mals entesos. Ara en canvi està tant bonica dormint que sembla un àngel. Si em veies ja em renyaria, que no veus que no estic guapa sense maquillar, però jo l'estimo tal com és.

Fixa't si l'estimo que no li retrec mai res, ella arriba a casa i ho troba tot fet, ja m'ho va dir abans d'anar a viure junts que les feines de la casa eren un món desconegut per ella..., però em pensava que amb el temps intentaria anar aprenent i ajudar-me, però no, és més fàcil esperar que un altre t'ho faci tot.

En el seu cap només hi passa una cosa, ella, no hi cap res més, ella i ella i sempre ella, jo ni tant sols hi sóc. Sap que a mi no m'agrada anar a comprar roba, com tots els nois, i sempre li acompanyo amb un somriure i li dic que guapa que està, en canvi ella no fa res per mi, només pensa a anar de marxa amb les amigues cada divendres i dissabte i a mi em deixa sol, a més sempre està buscant, ja no sé si m'estima....

Ja no puc, ja no aguanto més, el que més greu em sap és que ni tant sols em mirarà els ulls mentre li expliqui anirà rumiant què es posarà aquest vespre per anar a sopar amb les amigues i quan hagi acabat em dirà escolta carinyo si el millor és que ens ho deixem, però després torna, sempre torna i jo sóc massa bo i no li sé dir que no.

Però aquesta vegada serà l'última, fins i tot els companys del grup on toco ho han vist i m'han dit que si no ho tallo fins i tot em xuclarà la sang. Però ja està decidit, he passat dos anys de penes, rancúnies i mals rotllos, ja està decidit, a més fins ara no he pogut escriure cap lletra. Ara finalment gràcies a una bona amiga, la Clara m'ajuda a veure que tot pot canviar si jo sóc prou fort i ho afronto. Gràcies a ella he tornat a escriure i a somriure.

El més dur serà despertar-la i explicar-li el que en penso, del seu egoisme. Avui per exemple ella ja sabia que ahir havia fet el gran esforç per acompanyar-la en el seu hàbitat nocturn, i que jo si no dormo prou l'endemà no m'aguanto, ho sento sóc així.
I ni tant sols és capaç de tancar la persiana.