BUIT

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Buidar-se... escolar-se.
Deixar que els vells sentiments
recorrin en espiral la caiguda,
com la pica que es va buidant,
emportant-se la suor i la ronya
incrustades a la pell amb els anys.

Que de tan meves ni les noto.
Que les sento part mateixa de mi.
Sí! Mirar-les vull lliscant avall,
en el sabó i l’aigua dissoltes,
allunyant-se girant al vòrtex,
amors, esperances i recels.

M’heu acompanyat tot el camí.
Hora és d’iniciar-ne un de nou.
Alleugerit de les velles crostes
que al caminar tiben la pell.

Que el cor deixi fluir nova sang.
Els pulmons aire nou i fragant.
Els ulls noves imatges; sons les oïdes.
Noves suavitats i aspreses els dits.

Que se’m buidin del tot les venes.
Vida!... Omple’m aquest buit i nou jo.

Comentaris

  • I al final...[Ofensiu]
    Mar | 22-06-2014 | Valoració: 10

    He deixat anar un sospir acompanyat d'una sensació alliberadora.

    Moltes gràcies, i felicitats.

  • Així tal qual...[Ofensiu]
    Celia Escribano | 10-06-2014 | Valoració: 10

    Buidar i omplir de nou. Això es la vida! Ho has relatat fantasticament be.
    M'agraden molt els teus poemes Jordi
    Una abraçada

  • Un dels millors poemes que t'he llegit[Ofensiu]
    bloodymaruja | 04-06-2014 | Valoració: 10

    T'has posat el llistó molt alt, Jordi!! Chapeau pel magnífic poema.Quina intensitat! M'ha encantat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

145 Relats

244 Comentaris

71669 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com