(Bogeries Intercontinentals)

(a I)
Escric pel sol plaer
de dibuixar formes sobre un paper en blanc.
(a mi, al meu goig)


(a You)
Saps quina és la diferència entre tu i jo?
Cap.
(a tu, el que et creus superior)


(a He)
Encara
no vull saber el teu nom.
Per ara
n'hi ha prou amb mirades.
Després,
no ho sé.
(a ell, que s'asseu prop meu en un parell de classes)


(a She)
Aixeques els braços dient
que no tindràs temps de vestir-te.
Però qui es veurà amb cor de dir-te
que no t'has pas de vestir,
ni posar-te les espardenyes.
Que no pots anar enlloc.
Que a la mort,
li és ben igual si no t'has mudat.
(a ella, la meva iaia)


(a It)
La companyia minúscula
de dents que rosegen plàstic i ferro,
d'uns ulls que sovint m'observen
indiferents. La teva companyia,
m'agrada.
(a un animal, el hàmster del piset)


(a We)
Nits de cafè,
injectant-te grafit per les venes,
i així dibuixar amb la llengua
en un deliri d'hores petites.
(a nosaltres, els estudiants d'arquitectures)


(a You)
Baixava corrent les escales.
A dalt, m'hi he deixat uns versos,
i quan he tornat per buscar-los,
ja no hi eren.
(a vosaltres, els racons del meu cervell)


(a They)
Els gats que de nit em llepen la pell,
apareixen morts al cap d'uns dies.
(a ells, els que em volen mal)