Cercador
blues per a ella
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Es moria
per tenir una finestra
per on el sol entrés
i s'emportés
aquella pols d'indiferència.
Ella,
tant dolça i suau,
tant callada,
amb el sexe a l'ombra,
es consumia
esperant que una llum
se l'endugués lluny
d'aquell sofà,
d'aquell home,
d'aquella horrorosa ràdio
que xisclava
goooool!
aquelles tardes de
... diumenge.
Comentaris
-
M'agrada[Ofensiu]tramuntana | 28-09-2005
com descrius el que li passa pel cap a ella. Moltes dones es deuen sentir així...
Sobretot aquella estrofa que dius:
- Es moria
per tenir una finestra
per on el sol entrés
i s'emportés
aquella pols d'indiferència.-
Has començat el poema amb una estrofa impactant. M'ha agradat molt!
Molts petons Capdelín!!! -
on no arriba l'escalfor...[Ofensiu]ROSASP | 28-09-2005
Els dies que passen sense pena ni glòria, pensant que el el món belluga fora d'aquelles parets.
Els nens criden a la plaça, els nois i les noies riuen contant anècdotes, el cos s'esclafa amb la passió de les mirades i el sol ardent.
Però quan es té una petita i fosca porció de vida sense complicitat, sense misteris, ni somriures juganers, és com viure en una presó sense nom.
La indiferència molt cops talla més que qualsevol ganivet...
Molts petonets! -
brutal...[Ofensiu]silvia_peratallada | 28-09-2005
ai...els diumenges......
-
És curiós[Ofensiu]Ze Pequeño | 28-09-2005
la manera amb què descrius cóm se sent ella. Traspasses la pell amb les paraules i fons i tot em sembla sentir el mateix.
El problema és que em temo que a vegades jo sóc de les que criden gooooool! amb la ràdio.
De totes maneres, m'agradaria destacar
Ella,
tant dolça i suau,
tant callada,
amb el sexe a l'ombra,
Penso que és la clau del poema. On es veu la sensació de solitud, d'avorriment, de la noia. I la indiferènica que l'envolta quan fins i tot el sexe queda a l'ombra.
Un barret per vos, al Sol, no a l'ombra.
Salz.
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307039 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )