bacanals

Tens tota la raó, quan et sents immensament viu és quan tot t'inpregna, quan pots sentir l'amor i el dolor dins teu, quan pateixes i alhora somnies, quan rius i alhora plores. Perquè quan et sentis com un suro, quan res no importi, quan res no t'afecti, ni l'amor ni el dolor, voldrà dir que haurà arribat la mort.

Mentrestant, deixa que la vida sigui una bacanal!

M'ha encantat aquest poema, llu6na6. Amb paraules tan ben triades, tan elegants, has construït una metàfora excel·lent de la vida mateixa. Felicitats.

I deixa'm agrair-te el teu comentari, tan generós i tan càlid. T'havia comentat algun poema quan el teu sobrenom era "estrangera" i en algun lloc vaig llegir que havies tingut problemes i havies creat aquesta duplicitat de pseudònims. M'agrada molt com escrius, amb finor, amb elegància, amb una melangia molt especial.

Fins aviat, un petó!

Et fas mal perquè ets viva. Renegues i ets sents maltractada però sense perdre l'estimació per allò que et fa patir, de tant amor, passió i vida com hi ha dins el teu cor dolgut.

M'ha maravellat:

"Perquè tinc set i fam i moro ofegada
d'orgies i bacanals imaginades."

"L'instant em sacseja i m'escup."

Ens sabem vulnerables i sotmesos a tota mena de incerteses, en toca viure moments de tristesa i dolor, d'impotència i dubtes. Però cada cop n'estic més convençuda que forma part del nostre aprenentage, que ens anem pulint amb llums i ombres.
Hi ha tants elements que no es poden separar, que conviuen en silenci i gairebé són una sola cosa...
Aquest néixer, morir i resorgir de nous somnis, esperances i il·lusions és el més semblant a sentir-se viu.
M'ha costat molt de comprendre, però ara també ho sento així...

Petons que creuien les distàncies!

Què en saps de coses... i com les expresses, amb crudesa i despullades de mentides, la vida és per a viure-la i això ho saps molt bé. He marxat amb les teves paraules més enllà de la simple visió de mi mateix, he renegat de la tristesa cents de vegades, fins que he comprès, que sense tristesa no hi ha alegria.

Gràcies pel teu relat.

una abraçadota de cent fulles de roure.

Pau

Si et sens viva, es lo principal. I deixa de queixarte no val la pena.M'agradat el teu poeme, es divertit.
Ah, i gracias per llegirme i comentarme. He estat molt contenta.
Una abraçada.