Àvies

Pianista:

Sentimental en els teus versos, que donen tant de significat als que hem sigut nets alguna vegada. Boniques paraules que mai podràni gualar les vivences i sintonia entre nosaltres i les nostres àvies. Jo també vaig escriure un poema per les meves dues àvies, que em van deixar horfe l´any passat. un petò a les dues (Consol i Consol) allà on descanseu.

Me´l faig meu també.

una abraçada

aquest poema en què la descripció de les dues àvies (Aurora i Sara) tant diferents entre elles, però que estan unides per l'amor que et tenen, i que tu els tornes, t'han deixat cadascuna la seva emprempta en el teu caràcter. D'això se'n diu "gens".

Ben estructurat i amb un llenguatge clar i elegant.

molt ben realitzada, amb ritme i bona estructura que ens dona a coneixer en poques líneas dues personalitats fortes, i espavilades encara que distintes... molt bé, felicitats.

Hola Gemma, començo a ferte el coment.
Es fet un escrit en el qual, las tevas avies es sentirant orgullosas de tu.
Com tots sabem la perfecció no existeix pero tots tenim coses bones i dolentes.
I lo més bonic, es que tu hagis agafat lo millor de cada avia.
Una abraçada.

fa molts dies que no et comento res. Però si et fessis una idea de la meva vida d'últimament..fliparies! Tot i així els havia llegit, eh!

Gran tema aquest de les iaies...jejeje! Jo estimava massa les meves, en perdre-les vaig passar 2 grans depressions..

Ara la vida és diferent sense elles, ja no puc aprendre de tot allò que sempre m'ensenyàven i que jo escoltava amb admiració.

Però sempre seran part de mi.

Un tema molt ben trobat dufi!

Fa dies que no sé res de tu i t'enyoro.. Espero que estiguis bé!

que no pugui fer el coment quan et toqui, aixi que em poso les piles i començo ara, és un "adelanto". I per comença he triat un relat, no té grans paraules, ni grans pretensions, però té un gran tema les àvies, adoro la meva àvia, i estic d'acord amb això que una part de tu depén d'elles, disfruta d'elles mentres puguis!!

un petonet