Atzar Akbar

Gran ets Atzar en la teva insensatesa!
Enlairo amunt la copa per beure’m el destí.
Brindo i assaboreixo el dolç beuratge;
no és pas sang, no ens enganyem, tan sols és vi.
Venero que la matemàtica t’empari
i ajudi a què interpreti l’avenir.
Conec que l’existència està embastada
i que el futur penja d’un fil de seda prim
que manegues laboriós com una aranya
teixint hàbil mil paranys subtils.
Crec que les adverses circumstàncies
en general muden a un final feliç
no pas perquè siguis un déu massa benigne
si no perquè ens consola pensar així.
Atzar el Gran t`adoro i t’afalago
t’ofreno el pa i la sal i creuo els dits.
Altres déus són molt més arbitraris
i tan cruels que sacrifiquen els seus fills
Crec en tu com crec en mi mateixa
que mai no combrego amb rodes de molí;
Sé que la fortuna meva és la pena d’un altre,
que la desgràcia aliena d’alguns en fa la sort,
que no té fi la crueltat humana
i que a la cantonada ens espera la mort.
Però malgrat tot en tu jo m’encomano
i llenço els daus ben fort per si de cas
et ve de gust donar-me una sorpresa.
i fas que em sigui favorable el fat.