ATREVIR-SE A VIURE.

...no decidir-se. És la por que vol vèncer. Sempre és així. La por que hem aprés i ens han ensenyat. Amb ella es perden moltes coses. En un grau més alt o més baix sempre acompanya...és malparida com ella sola!

Benvolgut/uda relataire:

Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes de febrer, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

Quan he arribat avui fins el teu espai, he vist que hem coincidit participant en el concurs sobre els Sentiments, escrivint totes dues al voltant de l’avorriment.

En el teu cas, has presentat algú que reconeix portar una vida avorrida i que s’autoqualifica de covard per no haver agafat al vol l’oferta d’un desconegut de viure una experiència realment singular.

Bé, com diu el mateix Bernat: “Mai és tard per començar a viure” així que, potser d’aquí a poc, aquesta noia trobarà la forma de donar un primer pas... i després un altre... i un altre encara... a que pot arribar a ser així? ;-)

T’envio una abraçada per celebrar la nostra coincidència,
Unaquimera

Original! M'ha agradat molt... Avorriment i covardia, dos grans obstacles per obtenir la felicitat... Molt ben tramat. Enhorabona!!

Un relat esplèndid i ben portat, et felicito.
Moltes vegades o gairebé sempre la covardia ens porta a l'avorriment.
Et seguiré llegint
Avant i ben amunt

...els pels de punta! endavant, aquí em tindràs, seguidor dels teus relats!

que ens reflexa a tots en moltes decisions covardes que hem pres a la vida i que acaba amb un final inacabat, en un pensament... potser el teu personatge encara és a temps...

et felicito,
salutacions des de mataró

joan

Desprès d'aquest genial relat.. em poso a llegir-ne més teus!