ATREVIR-SE A VIURE.

Un relat de: Espiral
Eren les nou del matí d’un dia qualsevol de la meva avorrida vida. Arribava al despatx amb un cafè de màquina que regalimava cremant-me els dits. A la porta hi havia una nota escrita a mà que deia…
“No em coneixes, em dic Bernat i fa sis anys que treballo al despatx de l’edifici de davant. La meva finestra dóna davant de la teva i mirar-te és l’única distracció d’aquesta merda de feina. No t’espio, només jugo a endevinar com ets i com és la teva vida. Sé que no tens fills perquè plegues molt tard, no tens parella perquè fa poc vas retirar la foto d’un noi del teu escriptori i odies haver de venir amb talons perquè sempre vas descalça. Sé que t’agrada el color blau, que prens un cafè a les deu i a les quatre, que utilitzes perfum de llimones, i sé que som ànimes bessones. Tens la mateixa mirada d’avorriment que jo, estàs farta de la rutina, de llegir cartes i ordenar papers, de ser un ningú, que es mou per inèrcia… No vull jutjar-te, però cada dia et veig més apagada, com si aquest lloc et consumís. Som dos peixos cansats que es deixen arrossegar pel corrent. Jo estic fart, marxo d’aquí, sense donar explicacions a ningú. Aquesta nit agafaré un tren cap a París, a la bohèmia, a un lloc on cada dia sigui diferent. Sé que t’agradaria anar-hi, he vist que tens un quadre de la ciutat. Vine amb mi, sense pensar-t’ho. És una bogeria però no te’n penediràs, t’ho prometo, serà l’aventura més emocionant de la teva vida. Allà tinc casa i diners per uns dies, després improvisarem. Ens farem amics els tres; tu, jo i París.
No pretenc segrestar-te, ni gastar-te una broma, només sóc una persona avorrida com tu que vol oferir-te el que et mereixes. No portis gaire equipatge. T’esperaré a les set davant de l’oficina. Mai és tard per començar a viure.”
Aquell vespre mentre sopava sola davant de la tele no em podia treure del cap la imatge d’un noi amb una maleta que fumava un cigarret a la porta de l’oficina, mentre jo plorava al despatx, maleint la meva covardia.

Comentaris

  • Quina pena[Ofensiu]
    Mena Guiga | 08-03-2012 | Valoració: 10

    ...no decidir-se. És la por que vol vèncer. Sempre és així. La por que hem aprés i ens han ensenyat. Amb ella es perden moltes coses. En un grau més alt o més baix sempre acompanya...és malparida com ella sola!

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes de febrer, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • Avorriment, covardia i esperança[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-02-2012

    Quan he arribat avui fins el teu espai, he vist que hem coincidit participant en el concurs sobre els Sentiments, escrivint totes dues al voltant de l’avorriment.

    En el teu cas, has presentat algú que reconeix portar una vida avorrida i que s’autoqualifica de covard per no haver agafat al vol l’oferta d’un desconegut de viure una experiència realment singular.

    Bé, com diu el mateix Bernat: “Mai és tard per començar a viure” així que, potser d’aquí a poc, aquesta noia trobarà la forma de donar un primer pas... i després un altre... i un altre encara... a que pot arribar a ser així? ;-)

    T’envio una abraçada per celebrar la nostra coincidència,
    Unaquimera

  • crohnic | 25-02-2012

    Original! M'ha agradat molt... Avorriment i covardia, dos grans obstacles per obtenir la felicitat... Molt ben tramat. Enhorabona!!

  • aix!! la vida [Ofensiu]
    panxample | 13-02-2012

    Un relat esplèndid i ben portat, et felicito.
    Moltes vegades o gairebé sempre la covardia ens porta a l'avorriment.
    Et seguiré llegint
    Avant i ben amunt

  • m'ha deixat...[Ofensiu]
    melimató | 12-02-2012 | Valoració: 10

    ...els pels de punta! endavant, aquí em tindràs, seguidor dels teus relats!

  • molt bon relat espiral...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-02-2012 | Valoració: 10

    que ens reflexa a tots en moltes decisions covardes que hem pres a la vida i que acaba amb un final inacabat, en un pensament... potser el teu personatge encara és a temps...

    et felicito,
    salutacions des de mataró

    joan

  • Jean-Luc | 12-02-2012 | Valoració: 9

    Desprès d'aquest genial relat.. em poso a llegir-ne més teus!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

154 Comentaris

41943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/