... ataronjada

Un relat de: mar - montse assens

*

...ataronjada,
l'esquena de la mar
se'm mostra indulgent

i vaig d'aquí cap allà
obsessionant-me
buscant el meu cos extraviat
en un moment de deixadesa.

Lectures fixades al vidre fosc
de les ulleres
i dits que s'esgarrapen
l'un a l'altre.

Penjada, duc, la bossa a l'espatlla
que m'arrossega
per obscures fantasies

descobertes
rere miralls seductors
impropis del moment.

I sé:
que no sóc jo qui viu aquí;
és Ella.


Comentaris

  • tenim...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-07-2006 | Valoració: 10

    una personalitat plural com els ulls d'una mosca. Dintre som molts i variem segons l'humor i les circumstàncies.
    Som ataronjats, fruit de barreges de colors, però malgrat tot, podem ser purs com el diamant i rebre llum que ens multipliqui totes aquestes personalitats.
    Un poema clar, radiant dins la seva penombra de llum.
    Una abraçada

  • El misteriós home de l'andana, torna per dir:[Ofensiu]
    SenseNom | 11-07-2006

    ella... ets tu, i tu... ets ella; perquè, sense ella, jo no hauria arribat a tu; o sense tu, no l'hagués conegut a ella.