Cercador
ANÒNIM
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Mils i milers d’hores passades,
dic millor, malgastades en saber
de tal o qual pocapena, ara de moda,
infidelitats, peripècies i enemistats.
Aquell que als vents, ven i escampa,
i de pas s’omple de quartos la butxaca,
esbombant misèries pròpies i alienes,
encantant i embrutint a qui l’escolta.
Tant d’interès per la vida d’altres...
Per què? Quin és l’encís? On l’engany?
Ens fa oblidar de la nostra pròpia
dolor, decepció, fracàs, desamor?
Sabem potser si al veí, just al costat,
li cal un cop de ma, ser escoltat?
No resulta el seu un món més proper?
És a l’abast. A ell sí es pot arribar.
Anònim és prestar ajut al proïsme.
No s’obté reconeixement ni glòria
i menys, no cal dir-ho, profit monetari.
Sols la satisfacció de saber-se humà.
dic millor, malgastades en saber
de tal o qual pocapena, ara de moda,
infidelitats, peripècies i enemistats.
Aquell que als vents, ven i escampa,
i de pas s’omple de quartos la butxaca,
esbombant misèries pròpies i alienes,
encantant i embrutint a qui l’escolta.
Tant d’interès per la vida d’altres...
Per què? Quin és l’encís? On l’engany?
Ens fa oblidar de la nostra pròpia
dolor, decepció, fracàs, desamor?
Sabem potser si al veí, just al costat,
li cal un cop de ma, ser escoltat?
No resulta el seu un món més proper?
És a l’abast. A ell sí es pot arribar.
Anònim és prestar ajut al proïsme.
No s’obté reconeixement ni glòria
i menys, no cal dir-ho, profit monetari.
Sols la satisfacció de saber-se humà.
Comentaris
-
molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 24-02-2015 | Valoració: 10
Els teus versos son realustes i m' agraden
Ens veiem
Montde
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102959 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com