Àngel del dimoni

Merci per comentar-me, sóc molt novata però hi poso ganes. Del teu poema destacaria que és complert o rodó; hi han espurnes d'erotisme, tristesa i tendresa, potser els àngels negres som la condensació de molts sentiments contradictoris. Sobre el material nou tens raó; suposo que el noucentisme va ser devastador; tantes paraules buides per jugar, que no diuen res i tants relats que semblen extrets d'una telenovela de tv3, uf...

aix perdó... volia afegir una cosa...

Sí en destaco una cosa per sobre de tot, el títol! Com sempre, molt ben escollit ;)

Un bon poema, sensual, atrevit, transparent... un crit a l'erotisme més descarat. No sabria destacar cap vers perquè m'han agradat tots en concret... jejee.
(ja t'ho hauràn dit mil cops, però la foto és genial!)

petons!

...una bona manera d'expressar l'acte sexual. Hi ha alguns moments de bogeria intensa. M'agrada la visió que dónes sobre un acte que no és gens diví i la manera com hi participa un àngel.

... amb la nova aventura d'RC!!! Poema sucós on els hagi i amb una fotografia francament inspiradora...

Anem per feina!

Comencem el poema entrant de ple al paradís de l'erotisme i del sexe. I cal fer-ho, més que en altres temàtiques, d'una forma original, diferent. S'ha escrit molt, sobre el sexe i l'erotisme: convé donar joc a les paraules sense perdre de vista el marc de sensualitat que les ha d'emmarcar.

I crec que amb la referència al silenci i a la memòria des de bon començament ja introdueixes altres elements diferents (i un xic abstractes, cosa que s'agraeix per començar) al redactat.

Surt del còdol és una manera molt original de dir (o així o entenc jo): deixa't anar. Molt ben trobat, sí, m'agrada. Potser no li volies donar aquest sentit, però crec que pot interpretar-s'hi perfectament.

Al·ludeixes a una obra d'art per saltar tot d'una a l'oli i, a partir d'aquí, llançar tots els verbs (i alguns de "nous") propis de l'erotisme: llisca, repassa, moteja, suca, recargola i mira'm.

La passió ens converteix, almenys per moments, en "altres persones"? Vens a plantejar-t'ho amb la pregunta que planteges tot seguit: "em recordes?"

I queda l'estrofa final, que ja la Laura Dalmau t'ha destacat i jo em decanto per fer el mateix:

"Lleva el cap
i enreda'm en cabells impossibles,
deixa'm ser refugiat
de l'ombra de les teves ales."

Un missatge encriptat per un joc de paraules i d'imatges que, només en certa manera però també es dóna, ens retorna al principi. "deixa'm ser refugiat" rememora aquell "que aixoplugui el meu silenci" del tercer vers.

Ben lligat, m'agrada. I amb dinamisme i originalitat, com l'ocasió mereix...

Una abraçada, angie, i gràcies a tu també pels teus comentaris!!!

V.