Analitzant

A la maduresa les il•lusions hi són.
Quant ets infant penses que tot el món és teu, d’adolescent creus que quant siguis adult tot serà millor i podràs realitzar tots els teus somnis, quant ets jove vols canviar el món i penses que tots els que t’han precedit no han sabut fer bé les coses i tot ho vols canviar perquè creus que sols tu veus les coses clares i tens la raó.
Al arribar a adult, has passat per les etapes anteriors i has aprés que tot ha estat un camí, i un camí que tot i sent tu qui l’has traçat sempre ha estat determinat per altres influències, siguin familiars, socials, econòmiques , intel•lectuals,...
Cadascú ha seguit un camí individual, més trist o més feliç, més lleuger o amb més entrebancs, però l’ha portat al lloc on és i l’encamina a una vellesa més o menys suau o dura.
La maduresa és l’etapa que ja veus que tens més passat que futur i has de decidir viure el pressent, però que és VIURE?, passar els anys no és viure, les etapes anteriors s’han estat succeint sense adonar-se, estudiant, treballant, mirant de divertir-te,... potser amb l’esperança de que el futur portaria alguna cosa nova, però ara et trobes aquí, has arribat aquest punt molt més ràpid del què esperaves i potser sense haver fet allò que volies.
És el moment d’agafar les regnes per portar endavant les il•lusions que encara tens i pots realitzar, no conformar-te en veure’t relegat a ser un pre-jubilat, un pare o avi i quedar-te amb aquest paper, trenca la rutina intentant fer tot allò que sempre has desitjat, encara hi ets a temps.
Aquesta és l’època que ja no t’importa el què diran o el què pensaran de tu, és l’etapa en que pots realitzar-te traient de dintre teu tot el que realment ets i vols. Convido a que viviu la maduresa amb tot el seu esplendor.