Despedida

Un relat de: Imma Cauhé
Sol, enfebrat i marejat, vaig sentir la trucada, però no volia agafar el condemnat telèfon.
Després, com havia imaginat, vaig saber que era teva la trucada, que fugies, t’allunyaves cada cop més i volies tirar-me encara tot el que creies tenir contra mi.
Ja va ser prou covardia que fugissis, no va caldre parlar, gràcies a no haver-te contestat va quedar tot clar, tu erets el que no volies donar la cara.
Avui resto lliure de tu, la teva última trucada mai contestada m’ha alliberat.

Comentaris

  • Realista[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-11-2015

    Parlar per telèfon és, de vegades, això que es diu al relat: no afrontar directament la situació, amb comunicació cara a cara. Hui, tanmateix, la teconologia ens facilita maneres més fredes encara i distants de comunicar: el WhatsApp, els correus electrònics...

    Un relat realista. Enhorabona!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-11-2015 | Valoració: 10

    Un bon relat
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Imma Cauhé

Imma Cauhé

36 Relats

93 Comentaris

16735 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Mestre i Psicòloga.
Sempre havia estat la filla de... la germana de... he hagut de aferrar-me a la meva identitat, construir-me el meu jo.
Sóc diversa, activa i entusiasta. Sé que no pinto massa bé, que no escric massa bé, però he decidit que aquesta sóc jo i m'agrada que ho sàpiga la gent que vulgui coneixem.
M'agrada viatjar, llegir, escriure, pintar, estar i xerrar amb els amics, i fins i tot tenir un hort, i la informàtica, aquí alguns dels meus blogs.

http://imma-concepcion.blogspot.com.es/ varis
http://immacauhe1.blogspot.com.es/ pensaments i vivències
http://imma-cauhe.blogspot.com.es/ hort