Solstici

Un relat de: Imma Cauhé

Avui recordava que en el temple del sol a Perú van explicar-me la festa que feien el dia del solstici els antics habitants i que ara recorden els actuals. M’he imaginat allí en aquelles muntanyes del Machu Pichu, prop de l’altar on el sol conflueix exactament, tot hi deixant passar els seus rajos per entre les muntanyes i pedres i va a parar al ben mig de la roca que fa d’altar.
M’he transportat a èpoques primitives, on el sol i la seva adoració era tant important pels inques, maies i altres sers humans. Època on sols la natura i els astres importaven i eren la seva guia.
M´he vist envoltada d’aquell ambient net, simple, innocent, on tot era prodigi dels déus. El déu Sol, la deessa Terra i l’Aigua. Elements que ens donen la vida, com ho sabien i quina importància li donaven!
Quina saviesa tenien aquelles ments. Què més important que els tres elements que ens donen la vida? Quina altra cosa mereix festejar millor el fet d’estar vius?
Ara, amb tots els avenços que tenim estem destruint aquests Déus que són els que realment necessitem, no som conscients de que els hem de cuidar, sense ells no serem res i l’home ja no existirà, estem embrutant i contaminant el cel, la terra i l’aigua, quan ja no quedi ni pam de net, ja no existirà la humanitat.
Seguirem fent fogueres i celebrant festes aquest dia però sols per diversió, sense profunditzar la importància de que la Terra cada any tingui aquest solstici per recordar-nos que tot segueix funcionant a pesar nostre.

Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-07-2015 | Valoració: 10

    Quines reflexions techniques, a mi tambe m'agradaria estar al Machu Pichu pel solstici

  • Reflexió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-07-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la reflexió vital que fas. La importància que destaques del sol, la lluna, la terra, l'aigua. Acabats de viure la revetlla de Sant Joan, on tot sembla que sigui beure i menjar i tirar petards i omplir la platja de deixalles, i no valorem la importància del pas del temps, de la necessitat vital de l'aigua, de mantenir-la neta, de la terra que cal protegir i no tapar de ciment i asfalt. Cal que la terra respiri. Un breu relat que fa reflexionar. Molt bé, Imma! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Imma Cauhé

Imma Cauhé

36 Relats

95 Comentaris

17737 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Mestre i Psicòloga.
Sempre havia estat la filla de... la germana de... he hagut de aferrar-me a la meva identitat, construir-me el meu jo.
Sóc diversa, activa i entusiasta. Sé que no pinto massa bé, que no escric massa bé, però he decidit que aquesta sóc jo i m'agrada que ho sàpiga la gent que vulgui coneixem.
M'agrada viatjar, llegir, escriure, pintar, estar i xerrar amb els amics, i fins i tot tenir un hort, i la informàtica, aquí alguns dels meus blogs.

http://imma-concepcion.blogspot.com.es/ varis
http://immacauhe1.blogspot.com.es/ pensaments i vivències
http://imma-cauhe.blogspot.com.es/ hort