Nit d'indigent

Anava pel carrer, feia fred, hi havia una lleugera capa de gel. En un descampat veig algú que estava a terra entre cartons i mantes velles, al acostar-me, me’n duc una gran sorpresa, l’indigent que allí estava, era un amic de l’adolescència. –què hi fas aquí? M’explica com ha arribat a aquest estat. La crisis, el mal fer, la mala sort… El cert es que enguany tenia tot el benestar que volia i ha arribat a haver de dormir al carrer.
No sé com ni perquè. Un altre dia em quedo a passar la nit allà, al fred, a l’intempèrie, al seu costat, potser per comprovar tota la duresa d’aquesta vida.
No sé res més, m’he despertat i estava al meu llit. Ha estat un somni, però ho havia vist tant real!