Amor inabastable

Un relat de: Maragda

Transparències de nacre blavoses, formen les aigües del meu somieig. Ondulants, sinuoses... En elles hi solquen vaixells de tendreses, duent per velam mil carícies subtils que com aus enlairant-se estenen les ales i van volant vers els llunyans confins.
Sens rumb naveguen, perduts, en l'oceà infinit de la ment. Confiant, talment Posseidó d'un borbolleig d'escuma eixint, inesperadament, veure surar l'illa a on fondejar les àncores.
En tu hi he vist el port que ansiejo, recer de saviesa, abric de candor. Estuari a propòsit on alleujar el bagatge i fer-ne una estança per al meu amor.
Encara ets mar endins, no puc abastar-te. I quan em sembla apropar-me, els vents es conjuren per a distanciar-te.
Però, coratjosa i constant, vull avançar vers els meus designis. Ni esculls ni temperis podran mai aturar, de la meva armada, els ferms navilis, si el teu perfil puc albirar i m'arriba, guiant-me, la lluíssor del teu far.

Comentaris

  • He viatjat a l'origen...[Ofensiu]
    Jofre | 04-07-2005 | Valoració: 10

    Maragda,

    He viatjat fins aquí per fer-te avinent, que allò que més ansieges, sense pors ni temences, és un voler inequívoc i límpid de seducció, gentil i afable.

    La lluïssor dels teus ulls es reflecteix en la riquesa i precisió dels teus mots de nacre; sempre a recer de la saviesa.

    Ets una enamorada del mar, Maragda, sens dubte. I, això, al meu entendre, fa que les teves obres siguin, sempre, prometedorament vertebradores d'un pensament lúcid, vital i optimista.

    És per fer-te una corona de Laurus nobilis, que la teva bellesa refusaria subtilment. Jo també.

    Transmets el missatge més important de tots, en aquest primer relat, com el darrer: la majoria del que més desitgem, potser, no és al nostre abast, però no hi hem de renunciar mai.

    Ben segur, que els teus somnis, viuran, tard o d'hora, a redós teu. Ara bé, feliçment lliures.

    Gràcies pels teus comentaris, sempre seran benvinguts.

    Salutacions.
    :-)

  • Amor inabastable[Ofensiu]
    George Brown | 31-05-2005

    Un poema en prosa increïble... musical per sobre de tot amb un gran ritme, una paraula et porta a la següent sense ni adonar-te... i en arribar al final, l'única solució és tornar a començar per continuar gaudint.

    Has deixat anar tota l'armada per ‘lluitar' per un amor inabastable... però inabastable per la seva gran força, inabastable per la seva immensitat...

    una abraçada,
    Jordi.

  • És un bell relat...[Ofensiu]
    Llibre | 03-05-2005

    ...de prosa poètica. Et felicito de veritat.

    Té una musicalitat increïble. I breus rimes deixades anar en una estructura que aparenta senzillesa, però que està ben treballada.

    I per altra banda, el doble joc, la metàfora. el pla real i el pla imaginari. La mar, les onades, els vaixells... la relació, els sentiments, els entrebancs...

    "Amor inabastable"...

    És que no sé que dir-te, més enllà de... m'ha agradat.

    LLIBRE

    (Afegit a preferits)

  • Extraordinari!![Ofensiu]
    OhCapità | 30-12-2004 | Valoració: 10

    No puc parar de llegir-lo i tornar-ho a fer. Va de cap als m,eus preferits. I amb això està dit tot.

  • No fa molt acabo de preguntar[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 31-10-2004 | Valoració: 10

    què deuria tenir el mar. El describim sovint, en parlem d'ell i el fem servir per a una infinitat de bellíssimes metàfores, com és el cas.
    Prosa poètica que no es troba molt encara per RC. M'ha encantat sobretot perquè està molt ben treballada.
    Me'n vaig a llegir la resta!

Valoració mitja: 10