A l'univers ja parlaven la nostra llengua- Capítol 7 - En algun punt del Cosmos: "OC CATLAN"

Un relat de: Maragda

L'Alambina s'havia assegut damunt els coixins metal·litzats i mirava pensarosa l'inabastable espai que s'obria davant els seus ulls. La nau estava suspesa molt a prop d'Oc Catlan, el principal planeta d'aquella galàxia - una de les més antigues, de les primeres a formar-se - així li havien explicat, de l'univers. Des d'on es trobava podia veure l'animat trànsit de naus més petites que es desplaçaven, amb una rapidesa extraordinària, des del planeta a les diferents bases que l'envoltaven i viceversa.
- No pots anar-te'n encara! No estàs preparada -. Va dir-li l'Huguet visiblement preocupat per ella -. T'exposaries a un perill massa gran i per a nosaltres ets molt valuosa, ja ho saps... Entenc que ara, després de la visita d'en Guerau, tinguis més pressa per a tornar, però has de tenir paciència.
- Ja ho sé - sospirà -. Malauradament, encara em queda un munt de coses per aprendre si vull ser útil a la meva gent. Però saber que els meus amics han sortit de l'Arc i em cerquen, saber que com jo han aconseguit veure'n l'engany, el fals núvol que ens embolcallava, em fa estar ansiosa. Necessito comunicar-los que estic bé!
- I ho faràs, t'ho asseguro. Mira, et prometo que quan hagis après a moure't sense risc a través del Passadís, deixarem que entris dins el somni de l'Eva o d'en Marc, el que més t'estimis...
- I a Oc Catlan, quan hi tornarem? - va fer ella amb impaciència -. Aquí dins m'hi ofego! Necessito veure el Mar Llemosí i tornar-me a endinsar en les seves aigües rosades. Vull pujar de nou al Castell de Mont Cada i prendre'm una beguda cítrica. I a més vull fer un àpat com cal, n'estic tipa dels raigs que alimenten!
- D'acord, miraré què hi puc fer. Mentrestant segueix estudiant l'Onomàstic, que vas molt endarrerida. I pensa que és molt important que et familiaritzis amb les etimologies de la llengua per què arribis a entendre el Pacte de la Paraula tal com l'entenem nosaltres -. Va dir-li esmunyint-se dins la columna irisada.
L'Alambina va posar-se dempeus i, en dirigir-se al tauler de control, li vingué un sentiment molt semblant al remordiment. Ja feia temps que l'experimentava. Sabia que no hauria d'haver marxat d'aquella manera, sense deixar rastre. Com a mínim hauria hagut de parlar amb ells. L'Eva i en Marc, en especial en Marc, no es mereixien aquell tracte. Però quan va fugir no s'imaginava que toparia tan aviat amb l'Huguet, un trobador. I encara menys s'imaginava el que aquest li proposaria.
Va passar la mà damunt el sensor i tot seguit la màquina es va il·luminar apareixent un camp virtual on les paraules n'eren les protagonistes. Hi eren totes, des de les primeres arrels fins als darrers neologismes de la seva parla. I el que més la desconcertava, quan hi pensava, era el que li havia explicat el seu nou amic, que el català ja existís a l'univers des de feia milions d'anys i que precisament hagués nascut allà, en aquell indret tan remot. Se li feia estrany que Oc Catlan, un planeta deu vegades, com a mínim, més gran que la seva enyorada Terra, en fos l'autèntic bressol i que no provingués, com sempre s'havia cregut, de nissaga llatina. Fins era curiós comprovar als mapes i cartografies d'aquella nova i extensa esfera, la coincidència de topònims en els dos territoris. Feia gràcia trobar-se noms com Puig Ventós, Sollana, Camp Llong, Agra Munt, Ceret, Estellencs o Camp Brils... per a denominar poblacions o accidents geogràfics. I pel que semblava i s'havia assabentat, existien moltes més galàxies on s'hi parlava el català, gràcies als primers viatgers que feia molt temps havien anat a l'aventura per a descobrir nous móns, talment Cristòfors Colom de l'espai.
Evidentment encara li mancava molta història per aprendre d'aquell, per a ella, extraordinari i desconegut planeta. I potser no l'arribaria a conèixer mai, ja que centraven el seu aprenentatge en la lingüística. Els seus coneixements havien de ser bàsicament filològics si es volia que la seva missió acabés sent reeixida. L'Huguet, li ho havia dit ben clar. Va passar el dit distretament pel relleu de l'emblema amb el qual ensopegava sempre a tot arreu i va pensar, sense donar-hi massa importància, que s'assemblava força a la seva senyera. Quatre ratlles travessant una esfera... una altra casualitat?
Havien passat molts mesos, un any aproximadament, d'ençà de la seva fugida de l'Arc. I es recordava encara del molt perduda que va trobar-se, al principi, enmig del que sempre n'havien dit la lògia dels incompresos. I tanmateix, allà, tot i el caos regnant, s'hi respirava la tan cercada llibertat, s'hi detectava una joia més sincera que no pas la que hom mostrava dins la rígida perfecció de la cúpula de cristall. Allà hi va descobrir una cosa molt important: podia pensar i decidir per si mateixa. Però tampoc s'hi trobava realment a gust, ja que no hi havia ordre i sí, en canvi, molta incertesa. Fins que va aparèixer l'amable trobador amb una vintena de seguidors. Persones que, com ella, no creien en l'hermetisme del llenguatge i havien fugit d'aquella vida opressiva que menaven. Persones, però, que no volien estar-se tampoc amb els braços plegats i volien iniciar una lluita contra la llei dels visitants. L'Huguet els va explicar que al lloc d'on venien hi havia també fronts oposats. Uns, eren partidaris de l'ús lliure de la parla, d'una parla unificada que permetés la bona comunicació entre tots els pobles de l'univers, el Pacte de la Paraula, però respectant tots els mots i tots els sons de la llengua, ja que així s'adquiria una major riquesa verbal. Els altres, contràriament, defensaven un Pacte inamovible, en què una llengua moderna i perfecte, planera i simple, imperés a tots els territoris i, que davall l'emmascarada d'una vida pràcticament ideal, n'obtinguessin el poder per a governar el cosmos.
A l'època dels primers viatgers, quan la avançadíssima tecnologia de la seva civilització es trobava tot just a les beceroles, hi havia, entre els catlans, unitat i bona harmonia. Però a mesura que els costums s'anaven sofisticant i els viatgers assolien dominis més extensos, van augmentar també les divergències d'opinió i capteniment. I l'arrogància d'alguns, va originar l'inici del pensament arquià i la divisió dins el planeta...
- Alambina! - L'Huguet havia fet la seva aparició, de sobte, amb evident excitació i traient la noia de la profunda abstracció en què es trobava -. Des que ets aquí encara no has vist el nostre satèl·lit, oi?
- Doncs no, la veritat... per què? - va dir ella alçant les celles.
- Has de venir a veure'l ara mateix. Encara és lluny però pot contemplar-se perfectament i l'espectacle tarda molt en repetir-se. A més les seves rases, cosa poc freqüent, estan ben enceses. Vine corre!
I la va estirar, enduent-se-la passadís avall. Encaminant-la cap a la banda oposada de la base. Aquell túnel arrodonit semblava un budell inacabable d'alguna entranya gegantina. Només l'il·luminava una línia subtil a terra, el just per a no ensopegar i a les seves parets, de tant en tant, hi havia portes de llum d'on en sortia gent atrafegada. Finalment van arribar. Una nova columna irisada, molt més gran que les altres, obstruïa completament el diàmetre del corredor, i ells la van travessar.
L'espectacle fou colpidor. Ni en tota una vida a la Terra, l'Alambina no hauria pogut imaginar-se res més fascinant. Es trobaven de ple en una sala immensa on no hi havia sostre. L'univers sencer planava damunt els seus caps i els cobria una atmosfera artificial tan tènue, li explicava l'Huguet, somrient en veure la sorpresa d'ella, que es feia del tot invisible. I el trèspol, fet íntegrament, d'un polidíssim i diàfan mirall, reflectia tots els astres donant una sensació vertiginosa de suspensió a l'espai. Però el que realment li va tallar l'alè, va ser aquella bola gegantina que semblava apropar-se per moments. Aquell satèl·lit anomenat Senya que resplendia d'or en la infinita obscuritat lluint quatre rases de foc, que el creuaven de dalt a baix.
- Aleshores la nostra llegenda... - va dir ella amb la veu molt prima.
- Doncs és això: una llegenda. Però, com cada mite, es fonamenta amb una realitat. Vosaltres expliqueu que va ser Carles el Calb qui va sucar els dits a la ferida d'en Guifré el Pilós, no obstant va ser el seu escuder, l'Onofre, un dels nostres viatgers...

Comentaris

  • Magnífica història[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-05-2010

    però llàstima que ha quedat escapçada per l'oblit. Si més no, el teu capítol és d'un nivell, en ficció estel·lar, molt alt. Dir-te que no he llegit els dels altres, ho faré, però si són d'aquest estil mereixen una atenció més elevada que l'oblit del fòrum.
    Quan les teves obres d'art en joieria no t'impedeixin seguir escrivint, pensa que per aquí seràs ben rebuda.

    Bona feina!

    Ferran

  • ÍNDEX DE TOTS ELS CAPÍTOLS!!![Ofensiu]
    kispar fidu | 12-01-2006

    ja que hi som...

    TOTS ELS CAPÍTOLS!!!

    [ Aportació de Llibre ] :

    A L'UNIVERS JA PARLAVEN LA NOSTRA LLENGUA

    Gemm@

  • Alambina![Ofensiu]
    Jofre | 14-09-2005 | Valoració: 10

    Volguda Maragda,

    El meu agraïment i gratitud són immenses.
    Cap paraula fa més justícia que donar-te sincerament les gràcies, sense cap mena de retòrica. És un agraïment profund que només desitja que segueixis escrivint i segueixis estimant com fas sempre.
    Així de senzill.

    Guerau: els del govern de la llança...
    Huguet: els del govern del seny...
    Alambina (Carmesina? la princesa de Constantinoble, la Ciutat Ben Guardada) la qui és subtil i domina l'art d'alambinar: de destil·lar les paraules.

    Que prevalgui el Pacte de la Paraula!
    Una forta abraçada Nausica!

  • Noia, [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 17-06-2005 | Valoració: 10

    De llarg el millor de tota la serie de l'Univers, has explicat molt, has lligat tot i deixes el relat encaminat i al hora amb moltes possibilitats futures, m'ha encantat...

    Les faccions dintre d'aquest planeta, la visió dels viatges com els navegants de la Mediterranea expadint la nostra cultura per l'Univers, la intransigència i la violència de la postura tancada. M'ha agradat molt... suposo que al porper li toca investigar tot plegat. Que tindrem, més Planeta, Més antropòleg investigant o més arc dictatorial... incognita... cada cop es més interessant aquest relat, tres vies que confluexen. Molt bé.

  • Quin capítol![Ofensiu]
    ones i vent | 16-06-2005 | Valoració: 10

    Uff! Nena, quin capítol! Perdona que encara no t'he comentat els altres relats, sé que últimament soc una mica rondinaire
    per fer comentaris, per això tinc una llarga llista de tot el que em queda per comentar. Aviat em tocarà continuar aquesta sèrie de relats, així començo amb aquest.
    A part de la teva imaginació, m'encanta el contingut del capítol:" I l'arrogància
    d'alguns va originar l'inici del pensament arquià i la divisió dins el planeta...
    Genial! M'ho he passat molt bé llegint. Es nota que estàs ben documentada. Aquesta historia cada vegada es més interessant!
    Una abraçada
    Ones i vent

  • Em deixava[Ofensiu]
    Lavínia | 10-06-2005 | Valoració: 10

    la valoració

  • Ja té nom[Ofensiu]
    Lavínia | 10-06-2005

    el planeta on feia molt més temps que nosaltres "ja es parlava la nostra llengua" i un nom amb ressons medievals en la nostra llengua:
    (OC = l'afirmació en occità llenguadocià, ple de reminiscències de literatura trobadoresca.
    CATLAN = un dels gentilicis amb què està inscrita la nostra llengua al segle XI i/o XII).

    ressons que continuen amb el nom del trobador Huguet i que es barregen amb "efectes especials" propis d'un relat de ciència ficció:
    les columnes "irisades", el túnel "com un budell
    d'un animal gegantí", la visió de tot el cosmos, l'univers vist des d'un "trèspol, fet d'un integrament d'un polidíssim i diàfan mirall..."

    I ara tenim l'Alambina, una altra terrestre que "fuig de l'ARC" i es troba en una nau des d'on pot veure el planeta del qual sembla que prové la nostra llengua i des d'on pot adquirir i ampliar els seus coneixemens filològics sobre la llengua, a part de reconèixer part de la toponímia catalana en aquell planeta i extasiar-se amb el seu satèl·lit que duu per nom Senya i que té els colors conegudíssims i resplendents de la nostra ensenya:
    d'or en l'obscuritat lluint quatre rases de foc.
    És llavors que la història i llegenda medieval
    pren un nou valor alhora que deixa el capítol obert perquè algú el pugui continuar per aquest vessant que has encetat.

    Molt ben escrit amb un lèxic i una sintaxi molt acurats, sols em resta dir-te que m'ha agradat molt.

    Petons, Maragda.

    PS
    Em posaré en contacte amb tu a través del fòrum per allò de les divergències històriques, quan el meu company me les doni.

  • uooo! el 7è capítol!!![Ofensiu]
    kispar fidu | 10-06-2005

    Ostres! Aquesta història de l'Univers em té ben enganxada!!! si, si! Us en esteu ensortint moolt rebé! M'agrada!!! Al principi vaig començar a llegir-la (després de tota la seva publicitat pel fòrum...) sense la seguretat de seguir tots els capítols... però ostres tu! Vaig començar i la veritat és que la història enganxa!!! si, si! És una idea molt original i que esteu sabent continuar tots moolt bé!

    (Ara potser tinc una mica d'embolic... perquè vaig saltar-me el capítol 5... i vaig llegir-ne abans el 6... i més tard vaig enganxar altre cop el 5... així que algunes coses les tinc una mica fora de lloc... però bé! La idea segueix sent la mateixa!!! jejeje)

    Endavant amb l'Univers (i amb el català!... amb orígens desconeguts i mooooolt llunyans!!!jejeje!!!)

    Ciao!
    Gemm@

  • carai![Ofensiu]
    neret | 09-06-2005

    que la història la continués l'autora més valorada de la pàgina ja era de per si una garantia, però és que a part d'estar molt ben escrit, aquest capítol vessa d'imaginació.

    M'ha encantat la recreació del nou planeta, el satèlit amb les 4 barres, la llegenda. M'agrada que hagis introduït més personatges i més matisos a les línies argumentals... m'ha semblat un capítol molt ric, tant en la forma com en l'argument.

    Doncs això, felicitats i bones vacances

    ah, i m'ha encantat que en aquest planeta hi hagi un topònim que es divui Agra Munt :-)

Valoració mitja: 10