El retorn

Un relat de: Maragda

Ja torno. Ahir vaig tornar, quan tu tot just devies adormir-te. La lluna serena brillava, altíssima, dalt el cel i hi havia infinitat d'estels fent-li companyia. I tu t'anaves ensonyant, penetrant dins l'avenc de la son. Vaig voltar entre els pomers del marge, ufanosament florits, provant inútilment d'acariciar les fulles, sedoses i lluents com el metall polit. Una mica més. Volia encara fruir una mica més d'aquell instant preuat, del frenesí d'haver tornat. Mirava el meu entorn, la nostra blanca casa al peu del pujol, el vell castanyer projectant la seva ombra nocturna damunt l'emparrat del safareig, i els lilàs perfumant la porta d'entrada, amb el fanal encès, que tu hi vols llum tota la nit, i les falenes festejant-lo. No em sabia avenir de trobar-me aquí, de ser tant a prop teu, de poder trepitjar, si en realitat trepitjo, altra vegada l'herba del prat.

Ja vinc, ja vinc! Ahir després de passejar pel jardí, el nostre bell jardí, guardià de les hores felices que ens han vestit, vaig entrar. I tu dormies. Dormies profundament i el teu cap reposava plàcid damunt el coixí. Et contemplava i em semblava impossible aquella visió, perquè m'esgarrifaves l'ànima amb el teu cos nu i las dessobre el llit. Com t'hauria abraçat! Vaig estirar-me al teu costat i va semblar com si te n'adonessis, ja que vas girar-te cap a mi. El silenci, només trencat pel teu respir, imperava a la cambra. I la penombra ens acompanyava, suau com les ales d'un colom gris. La lluna es movia, lenta, a través dels vidres, entre les branques del castanyer i, amb els seus raigs, il·luminava parcialment els teus llavis. Vaig apropar-m'hi amb el gest estèril de besar-los i els vas obrir, esperant-me, omplint-me d'un desig obligat a contenir-se.

He tornat, sí. I avui ens hem llevat junts altra vegada, com si el temps no hagués passat. Un sol resplendent ens ha dit bon dia quan has obert el balcó per a ventilar la cambra. I l'aire fresc del matí ha entrat, talment l'amic íntim que no necessita cap permís, fent voleiar les cortines, deixant fulles a l'enrajolat, i a aquell paper doblegat de la calaixera li ha fet solcar l'espai amb un impuls tenaç, amagant-lo sota el llit. Baixem, va. I hem baixat a la cuina a fer l'esmorzar. En sentir piular els pardals m'he apropat a la finestra. Encara hi ha aquell niu, no l'has volgut treure, ben agafat sota l'ampit. I m'he assegut amb tu a la taula, que has parat seguint el meu costum: les tovalles blanques, plat i got de vidre, els coberts arrenglerats, fins i tot hi has posat la gerreta amb flors de lilà que a mi tant m'agrada. I llavors ha tret el nas, enjogassat, el Flic.

Sí, ja he arribat. Flic, què fas? Li has dit. Vine aquí! Però ell ja s'havia apropat a mi, content de retrobar-me, temptant d'enfilar-se'm a la falda com solia fer. El seu musell delejava el meu tacte, somicant en no trobar-lo, i el cercava desesperadament. Tu t'has alçat animant-lo a sortir a fora, però ell dubtava entre tu i jo. Flic anem! Li has cridat. I en alçar-me jo també, tot guimbant, ens ha seguit. Hem baixat vers els pomers creuant el marge, camps a través, seguint el rierol i els seus meandres. Tu collies lliris blaus i el Flic perseguia papallones, fent-nos festes, adés a tu i ara a mi. Pel camí hem sentit cantar l'alosa, recordant-nos moments passats que ja no tornaran i a la fi hem arribat. Al blanc i silent estatge. Tu has obert la porta de ferro i ens has guiat. Una llàgrima se t'escolava galta avall quan posaves els lliris a la làpida. I jo, mirant per damunt la teva espatlla, hi he llegit el meu nom.


Comentaris

  • El final...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 01-05-2005

    m'ha deixat sense paraules! M'ha agradat moltíssim aquest relat, la sensibilitat que ofereixes al lector i les teves paraules tan ben cuidades...una relat preciós, sí senyora!
    Una abraçada ben forta,
    AtzaVaRa

  • un medi no gaire idoni ...[Ofensiu]
    Nicte | 15-04-2005

    ...per posar-me en contacte amb tu!!

    Hola! no he pogut aconseguir el teu correu-electrònic (si en tens) i no veig un altre manera d'assegurar-me que llegiràs això el més aviat possible.

    Si us plau, posa't en contacte amb mi ... és urgent! loveisindier@hotmail.com

    Gràcies!!

  • Preciós[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 02-04-2005 | Valoració: 10

    Transmet tantes sensacions i emocions que llegir-lo és un plaer. Només puc que és preciós, i ben estructurat, i molt treballat. Et seguiré llegint.

  • Nostalgia?[Ofensiu]
    AINOA | 02-04-2005 | Valoració: 10

    Es un relat preciós noia.
    Me le llegit tot i mentre llegia sentia la teva tristor i enyorança davant d'aquests esser estimat. Es molt profund i semblava que fos reial.
    Felicitats, m'agradat molt.

  • Tan preciós com trist![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 02-04-2005 | Valoració: 10

    "El retorn", genialment escrit, és un text d'aquells que regalimen bellesa i dolor nuant-se en un combinat tan profund, que la tristesa en acabar de llegir-lo s'allotja al moll de l'os, s'escola per l' espinada fins que arriba a impactar a la mateixa ànima... Però és una tristesa tan plàcida i tan bella, cocktail en el qual tu n'ets una especialista, que no saps si és lícit somriure mentre el plor comença a brollar.
    Aconsegueixes una barreja de sentiments tan harmònica que repetiria contínuament degustant un plat tan selecte com aquest "retorn".
    A més, he trobat el teu estil renovat. I és bonic que els astres es renovin!

    Una abraçada ben forta!

  • quin sentiment tant profund[Ofensiu]
    edgar naúj | 31-03-2005 | Valoració: 10

    des de la primera a l'última paraula, transmets una sensació de tristor profunda i clara. Quin sentiment tant real, inclús fa una mica de por i tot. Quantes vegades parlem de la mort? Quantes, sabent que és l'única realitat que coneixem? Un relat dolorosament dolç i captivador. Preciós, de ben segur que com tu. Petons.

  • Molt sorprès[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 31-03-2005

    És el primer cop que et llegeixo, i descobreixo una lectura plena d'emocions que em transmeten una certa nostàlgia.
    Aqust moment descrit es llegeix ràpid, però se t'acaba clavant al cor com la làpida de que parles. Seguiré llegint-te.

    Salut!

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • bibliografia[Ofensiu]
    Mon Pons | 31-03-2005


    SOBRE L’ART (simbòlic) I L’ANTROPOLOGIA:

    A) L’ART, ENTRE EL MITE I LA CIÈNCIA
    B) LA QÜESTIÓ DE L’ART PRIMITIU I LA SEVA PERTINÈNCIA
    C) L’ART I EL SAGRAT
    D) APROPAMENT A UNA SOCIOLOGIA DE L’ART
    E) L’ANTROPOLOGIA I L’ART D’OCCIDENT

    Bibliografia:

    Franz Boas, Primitive Art, Dover Publications.
    Claude Lévi-Strauss, Tristes Trópicos. E. Paidós
    Claude Lévi-Strauss, El pensament salvatge, Edicions 62
    Diez de Velasco, F; Martínez, M; Tejera, A (ed) (1987 Realidad y mito, Madri, De Clásicas.
    Duch, L (1986) Introduction à la Mythologie, Paríd, Albin Michel.
    Cl. Lévi-Strauss (1968-88) Mitológicas. Mèxic, Madrid, Barcelona. FCE, Siglo XXI i Paidós.
    Meletinski, E (2001) El Mito. Madrid. Akal.
    Prat, J (1984) La mitologia i la seva interpretació, barcelona, Llar del Llibre.
    Turner, V. (1990) La Selva de los símbolos. Madrid, Siglo XXI
    Yevlin, M. (1999). El jardín de los monstruos, Biblioteca Nueva.
    Vernant, J-P (2000) L’univers, els déus, els homes. Barcelona, Anagrama/Empúries.
    Enric Crespi i Mas. “Animales fantásticos”(1988) Ed.Datagrafic. D.L: M.
    Antonio C. Gavaldá “Dioses, éroes y monstruos” Historia de las mitologias griega y romana. Ed. Mateu-
    Joseph Reag. “Tabus y leyendas”. Ed. Petronio, S.A. València. (1970).

    Karl Friedrich von Weizsäcker. “El hombre en su historia”.Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores.

    Estela Ocampo. “Apolo y la máscara” La Estética occidendal frente a las prácticas artísticas de otras culturas. Icaria Edit. 1985

    J. Baudrillard. El intercambio simbólico y la muerte, Monte Ávila, Caracas, 1980.

    M. Eliade. El mito del eterno retorno, Alianza, Madrid.

    Raimon Arola .Textos y glosas sobre el Arte Sagrado. Ediciones Obelisco. 1990.



  • altre cop![Ofensiu]
    Mon Pons | 31-03-2005

    Hola Maragda, els pròxims dies estaré a París per un temps indeterminat, per qüestions de feina. No ho sé de segur, però crec que a finals d'Abril o principis de Maig hauré de tornar uns dies a Girona i aprofitaríem per veure'ns.
    T'agrairé m'escriguis un E-mail: monpons@ya.com per concretar dates.

    Mentre, t'enviaré bibliografia concreta. Una abraçada i fins aviat!

  • ple de màgia...[Ofensiu]
    ROSASP | 29-03-2005 | Valoració: 10

    de principi a fi. Desgranant les sensacions d'una manera suau i etèria, amb la força que acompanyen els teus relats plens de poesia amagada per tots els racons.
    Esdevé com una ombra lleugera que es va colant amorosament per tots els racons de la casa, del cap del lector i el final és extraordinari, il·luminant la mort amb perfum d'amor i lliris...
    Al meu gust, exquisit!
    M'alegra molt tornar-te a llegir!
    Una abraçada!

  • aprofit[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 29-03-2005

    després de gaudir del teu relat, ja et començava a anyorar, aprofit per explicar-te lo que és un "almud", era una mesura, solien ésser de ferro i servien per mesurar els fruïts secs, també els caracols, abans a Mallorca els caragols es venien per almuds, jo encara ho he conegut ... gràcies per el teu comentari ..

    Una aferrada

    Conxa

  • No saps[Ofensiu]
    Lavínia | 29-03-2005

    elque m'ha agradat el realt. La poesia i la màgia que hi amaga i el final és molt bo "els lliris blaus" que ell deposita a la làpida on posa el teu nom i que tu gauites mirant-lo "per damunt de l'espatlla"; en Flic (el gos) corrents empaitant papallones (i, de nits, potser falenes).
    De debò que un relat on el fantàstic és el rerafons, pot tenir un estil poètic que et fa veure'l com un lloc ple d'encanteri.

    Feia temps que no et llegia, Maragda i m'alegro que hagis tornat.

    Una abraçada.

  • 29 de Març, 2005[Ofensiu]
    Mon Pons | 29-03-2005

    Hola Maragda, em suggereix quelcom físic i científic "El retorn"; és com qui diu "No importa el camí recorregut, el que importa és l'estat inicial i el final... " Bé, m'ha agradat molt aquest relat i sobretot com vas desenvolupant la història, d'una manera molt sensible i poètica. El final és sorprenent.

    Per altra banda, i en quan a la mitologia, i fent al·lusió a altres relats teus, a mi em va interessar una època, però des de la vessant antropològica. Si ho vols et puc passar bibliografia. Em sembla bé la idea de trobar-nos algun dia per Girona. A mi em va bé cap el Maig, o potser abans, per conèixer-nos personalment.

    Una abraçada i fins aviat!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: