El Sol i La Neu

Un relat de: Maragda
Lleugera i silenciosa,
lentament, em deixo anar.
Miríades de flocs,
opalines flors gelades
que es colguen suaument.
I abans del teu badall,
ja he estès una planura.
Als cims, una congesta,
de lluny, el teu blancall.
Oh, fruit roig de foc sagnant!
Desgrana’t damunt meu
i fes de mi una festa,
fonent-me i provocant,
en mi, un desglaç ardent.
I amb aquest acoblament,
liquidant-me rajaré
tremolosa i formant deus.
Murmurant plaers daurats...
Que els teus coltells de llum,
m’hauran hipnotitzat!

Comentaris

  • L'he entès poc... però en tot cas m'ha agradat.[Ofensiu]

    Hola Maragda.

    M'agrada el teu poema. No l'he entès molt... però en tot cas té una excel.lent musicalitat i és entretingut, jo me l'he llegit d'una vegada...

    Si l'he entès bé, tracta d'una noia que va del fred a la calor, i que busca impressionar a un noi, i que va d'un paisatge a un altre... disculpa'm si l'entenc poc o gens.

    En tot cas, descrius bé i bastant agradablement els paisatges pels que, aparentment, va la noia... una bona descripció del sol i la neu.

    Ens veurem per Relats en Català. Salut!!

  • Un poema preciós![Ofensiu]

    Expresses, amb un vocabulari molt ric, una sensibilitat lírica que aporta bellesa al lector. L'acoblament amb la neu es fa visible a qui llegeix i arriba a la seva oïda el murmuri complaent.

    M'ha encantat.

  • un poema que es desfà com la neu[Ofensiu]
    Xunxi | 03-04-2011 | Valoració: 10

    que bonica¡¡¡ m'alegro de veure't de nou per RC, has fet una descripció deliciosa de la neu fonent-se , fins molt aviat Maragda una abraçada