Allà, a Grècia

Fer-se malveure

13-09-2011


Avui s'ha donat a conèixer al món que el Govern grec no té diners. Ho ha dit el seu ministre de finances. Ves qui li faria dir si no es volia fer malveure! I vaja, quina sorpresa! Es veu que no ho sabien prou. O potser és que no s'havien adonat que el calaix se'ls hi anava buidant. Sigui com sigui, diu que no hi ha diners ni per a arribar a Tots Sants i que no cobraran ni els empleats públics ni els jubilats. I ara què farem? Bé, vull dir, que què faran ells, és clar! Car en el nostre calaix sí que n'hi ha de diners. O no n'hi ha? Que també s'ha dit que el nostre govern arrossega un deute de 40.000 milions. Però cap conseller ha sortit a fer el pregó de que per tal data o tal altra s'hauran acabat. Acabat? Acabat el crèdit vull dir, que quan el que hi ha en el calaix son pagarés per valor de quaranta mil milions d'euros deu voler dir que no n'hi ha ni cinc, o potser m'erro?

Per Tots Sants no crec que ningú hagi pagat els pagarés que tenim al calaix. Per Tots Sants, aquí, tindrem castanyada i campanya electoral, i allà, a Grècia, hauran de passar gana, dic jo, vaja. O no és així? Ah, no? Doncs com és? Encara hi ha gent que creu que algú anirà a pagar les nòmines dels funcionaris d'un país estrany? Estrany? I tant! Tan estrany que, per no tenir, els grecs no tenen ni el nostre mateix alfabet. Algú anirà a socórrer els vells de Grècia? És creïble això, quan aquí la gent no ens fem càrrec ni dels vells que tenim a casa?

Ah, ja veig que el que dic no és del grat de ningú, clar. I com que no ho és, doncs no ho hauria de dir. I menys encara ho hauria d'escriure si no és que em volgués fer malveure. Que ho digui qui vulgui ser president del govern, això! O tampoc ho pot dir? No? Clar que no, si ho diu no guanyarà les eleccions el 20-N i a més a més a la gent se li ha de dir allò que vol sentir, no pas allò de que el calaix es va buidant, que ja està buit o que potser ja està ple de pagarés amb un muntant i una data precisa per a ser pagats per qui els ha manllevat i cobrats per qui els ha emprat.

Doncs ja que no es pot dir, no ho diré, ves. I què diré? Diré: «Algú proveirà, segurament». O com deia l'altre, «Déu proveirà per a calces, i no tenia cames». Eh, en confiança, no ho digueu a ningú, no fos cosa que us féssiu malveure, eh?


***


Onofre d'Entença