Alba

Un relat de: Llorenç Garcia
Ella ansiejava un fill que colmàs l'amor que la unia a la seua parella. Volia que del seu reducte d'amor nasqués un brancam que perpetuàs aquell oasi de felicitat enmig d'una nit no molt comprensiva. Però la intuïció tan poderosa d'Estela li deia que aquesta seria el moment idoni per gestar el fruit que allotjaria al ventre durant nou mesos.
Es deixà acaronar pels herculis membres de Manel. Mentre sentia l'espasa unflada de luxúria fényer-se a través de les entranyes, ella mirava adelitada les estrelles amb la perspectiva que un nou estel començàs a fulgir a mode de guiny profètic. Panteixava més d'anhel que de plaer perquè sentia que a la fi s'incubaba dins d'ella allò que tanto delirava. En acabar, Manel caigué damunt d'ella com un pes mort. Estela s'apressà a esmunyir-se sota aquell cos pesant que ja roncava com un desaforat. Amb prou feines reisqué en la maniobra de lliurar-se d'aquella mole tan feixuga. Es vestí corrents perquè sabia que Lluna l'aguardava al carrer tal com havien acordat.
-Lluna, Lluna. -Un pressentiment molt punxegut se m'ha clavat molt endins. Aquesta nit el nostre desig començarà a materialitzar-se.-digué llançant-li dels ulls una espurna de l'estel que havia vist nàixer.
Lluna i Estel no se sentien heroïnes, ni volien desafiar la societat ni la Natura, sinó que seguiren les passes que aquesta darrera els havia marcat. Sols deixaren que l'amor evolucionàs amb la mateixa espontaneïtat que havia sorgit. I fruit de tot açò, un matí de primavera, nasqué una filla: Alba.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

75 Relats

270 Comentaris

64650 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog