Adéu i fins sempre

Un relat de: fidel a la utopia

Avui he tornat, ja sóc a casa, he de dir-te una cosa i com que no tinc suficient valor o un excés de por t'ho escriuré.
Quan llegeixis aquesta carta possiblement estaré fora de la ciutat. Tinc ganes de canviar d'aires i poder fer el què no he pogut fer a hores d'ara.
Durant aquests dies només he tingut temps per a tu, per pensar en tu. Sovint em preguntava si tant d'amor pot fer mal. Segurament sí, perquè he arribat a l'extrem que has pogut fer de mi el que has volgut. M'has manipulat tant com has considerat, has jugat fins que n'has tingut prou i m'has enganyat tot el que has volgut, perquè saps que tornaré al teu costat com un gos fidel al seu amo.
Aquest amor és dolent, em porta pel camí de l'amargura. Saps que pots dir-me el que et vingui de gust. Fins i tot em pots fer plorar o donar-me algun cop que l'endemà tant sols presentant-te amb un ram de flors em tindràs als teus peus.
També em pregunto el per què de la meva reacció, saps? Per què, desprès de tot el que m'has fet patir i he hagut de suportar, segueixo al teu costat aguantant com el primer dia? Recordo quan ens vam conèixer en una nit de lluna plena, observant les estrelles. Des d'aquell moment hem estat inseparables. Però avui he dit prou, saps? Durant aquests dies he tingut temps per a reflexionar a fons sobre la nostra relació. El meu amor vers tu només m'aporta sofriment i plors. Arribat aquest punt et dic adéu.

Comentaris

  • La finalitat de hom[Ofensiu]
    Perestroika | 05-09-2006

    a la vida és cercar i trobar la felicitat, diuen.
    I una parella ha ser sempre l'eina per ajudar-te a fer un forat si la busques sota terra. El vent que infli el globus i et pugi si on la busques és entre els núvols..una fidel companya.

    Has de ser, o intentar ser feliç i amb la seva mà ser-ho encara més. En el moment en que estar amb algú et fa patir, t'anula, et va treient color fins que quedes com un anunci d'actimel..llavors no val pena continuar.

    Segueix el teu camí de recerca aquest cop proba potser a les muntanyes, o a sota el mar...sola podràs, segur que la trobes.

    I si acceptes que algú t'acompanyi de nou al camí, que sigui per compartir la felictat, i per suavitzar els mals moments com un te ben carregat.

    *Respecte al teu comentari..immensament agraïda. No sé si publicar un relat nou, o publicar com a relat el teu coment tan afalagant je,je,je! Merci, de debò. *

    Ningú té nivells inferiors o superiors per comentar poesia quan jo considero que poesia és quelcom capaç de transmetre minuscula sensació: somrís, calfred,batec....

    Seria molt agradable rebre els teus comentaris, segur que m'ajuden a esciure un xic millor, o em donen alguna visió que desconec, o siguem sincers, un xic d'alegria en veure que algú els llegeix..

    Una forta abraçada!!! Infinites gràcies per tot..

  • Per elles![Ofensiu]
    Fiona | 08-08-2006 | Valoració: 8

    Tan de bo moltes dones tinguessin aquesta valentia per dir prou, i el suport suficient d'aquells que encara no fan gaire per ajudar-les!

    gràcies pel relat, per seguir concienciant a la societat i a que entre tots, seguiem dient PROU AGRESSIONS I MALTRACTAMENTS!

  • cap agressió[Ofensiu]
    tardors | 24-07-2006

    sense resposta!

    Salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

fidel a la utopia

22 Relats

19 Comentaris

22067 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Intento escriure tot allò que barrina el meu cap, deixant-me endur pels sentiments, tot i que encara no he descobert el secret per mostrar les meves idees, dèries, desitjos, sentiments, pensaments... de la millor manera possible, de fet el resultat és el que m'importa menys, ara per ara, valoro el camí que es recorre per arribar al resultat final del relat.
Gràcies a tots els que llegiu i comenteu.
Salut i revolta


Com la pell de la bresquilla,
que arribara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

Arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.

A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.



http://lluita.blocat.com/