gràcies pel comentari del meu poema (el seu nord) s'agraeixen, i més, quan veig que has copsat tan bé el que volia expressar, el que duia dins...


preciós el teu poema...

m'ha recorregut una dolça esgarrifança per tot el cos...

preciós...!

et seguiré llegint i descobrint.!!

veig que fa poc vas fer anys? (per la biografia)
felicitats!


clara.

sàpigues que moltes vegades he reflexionat sobre el que tu has escrit en aquest "relat"
i si, hi estic, d'acord, hem convertit aquest mot en quelcom banal, mancat de sentit...

però alhora, aquesta paraula és plena de màgia, de tendresa, crec que no es pot dir així com així, crec que només l'he dit a una persona, a cau d'orella, mentre ens foníem en una abraçada, no era la meva parella, només érem amigues i em va sortir...

això surt del cor, oblidem la raó ni que sigui per un instant, llavors sabrem el veritable sentit de la paraula T'estimo...



molt bonic el poema de la "biografia"


salut!
et continuaré llegint!^^

responent a la teva pregunta...

potser és més aviat el saber que hi h algú que et marca el rumb, que et fa anar per on tu vols, només veus una direcció possible, però tot i així saps que el destí a que vols arribar és inexistent...



m'ha agradat el teu poema!


salut!

d'aquest poema tan preciós...?


previsible? i què? què més dóna?


escrivim el que sentim el que ens passa pel cap, el que volem, i què hi ha més bonic que fer-ho en vers? i en uns versos tan bonics?

a mi m'ha agradat!

=)

salut!

jo havia escrit

IL·LUSÒRIA


no, il·lusòriament...



ho tinc guardat i ho he comprovat!

què hi farem!



salut!

perquè la tardor en si, és màgica, brutal, evocadora...

sens dubte, la millor estació de l'any...


m'ha agradat molt el relat/poema el...


les fulles parlen! que gran!



clara.

si jo ara mateix escrivis sense mirar tmb escriuria un T'ESTIMO ben gran, i per una persona que ningú s'imagina...

m'ha agradat!

és sempre màgica, m'encanta, i no em de deixar que ens torci, ni que ens deprimeixi, la pluja neteja per dins...

preciós el poema! ;)

mare meva, és preciós, preciós. No sé que més dirt-te, m'ha encantat i sorprès a la vegada, genial aquesta delicadesa amb que ho escrius barrejada amb la duresa d'aquells qui no accepten l'amor en totes les seves formes. Genial que amb 14 anys ho tinguis tan clar i que escriguis tan bé! joen tinc 16 i ni una cosa, ni l'altre!


un petonàs i visca es escriptors joves! jeje

Tardors
aralC

quantes mirades a la barra d'un bar amb la música de fons... qui saps on haguéssin pogut arribar!

m'alegro de llegir-te de nou, altre cop a la rutina, que amb aquests petits regals es torna cada cop que et llegeixo una mica especial.

Tardors
aralC

acavo de llegir el teu comentari (una mica tard :P) per cert, gràcies! i em trobo amb aquesta petita meravella! M'ha encantat! Seguiré descobrin-te, estic del tot intrigada!

Un petó

Tardors
aralC

sense resposta!

Salut!

dues classes de persones... (nostàlgia dels pets! jeje) maco i cru el relat. M'agrada que hi hagi més gent de la meva edat per aquí i amb pensaments revolucionaris que dia a dia posin el seu granet de sorra per canviar la societat. Endavant i no t'aturis!

fidel a la utopia, farem trempar la revolució! (brams si no m'equivoco oi? bufff que tiempos aquellos!!)
Un petó,

Tardors
aralC

aquesta vena pessimista...? em pregunto de vegades el perquè de moltes coses, el perquè de somnis, esperances... si potser demà et caurà un test al cap i la palmaràs. S'ha de viure el present, però de vegades és la il·lusió per alguna cosa la que ens fa tirar endavant, malgrat no saber cap a on.
Tot i així, continuo pensant que sempre s'ha de viure el present.

M'ha agaradat.
M'has agregat?
Gràcies pel comentari.

Tardors
aralC

la sensació de soledat que no m'abandona...

preciós, sol...

Un petó

Tardors
aralC