Absent

Era un diumenge d'estiu al vespre. Estava tombada al meu llit llegint un llibre de Marc Leavy.Feia calor,i vaig obrir la finestra. Estava tot en silenci, els meus pares i els meus germans no hi eren, estava sola. Només es sentia el soroll que feia el llibre quant girava la pàgina i el suau vent que passava de tant en tant.
Es va fer tard i poquet a poquet i sense adonar-me'n vaig anar aclucant els ulls i em vaig quedar dormida...

Era un dia molt asolellat i vag decidir anar a la platja, sola. En arribar vaig estendre la tovallola que em va regalar la meva cosina pel meu sant. Vaig cercar la crema de Sol dins la motxilla i vaig treure el llibre que havia agafat:Com un miratge. Al cap d'una mitja hora, el Sol va començar a picar fort i vaig decidir ficar-me a l'aigua. Em vaig aturar allà on trenquen les ones per només mullar-me els peus. Boníssima. Vaig nedar fins a on ja no fes peu. Em vaig posar de panxa enlaire i vaig tancar els ulls perquè el Sol m'enlluernava. Surava. Les ones m'estiraven mar endins i jo no me'n adonava. En alguns llocs,l'aigua era més freda i la pell se'm posava de gallina. Submergida en el silenci, com transportada a un altre món, absent. M'havia quedat mig adormida, vaig obrir els ulls i mirar cap endavant, a l'horitzó, el cel i el mar no es distingien i de sobte, un fort renou desfà tot aquell paradís, aquell món tan meu, tan silenciós,tan bonic...

-TOC-TOC!!Laia,que farem tard!