a soldadets juguem

Un relat de: llu6na6

Juguem a ser soldats els homes, saps?
Com de pa broma matem fe i raó,
salvem el món a boca de canó
gràcies a teories i bons caps.

Ingènuament de drets humans fem draps.
De mordaces fem bandera i pendó.
Occim l'autoestima a discreció,
de llengua i llibertat en fem parracs.

Avui jugo amb barquetes de paper
però. Navego lluny un poc ferida.
Gronxo el dolor sota el sol de l'eixida.

I a papes i mames jugo també.
Faig veure que t'estimo, que m'estimes,
que entre ulls esclafats de nines em mimes.

Comentaris

  • jaumesb | 18-05-2006 | Valoració: 10

    m'agrada jugar a papes i mames
    no tinc temps
    i la poesia em ve
    i em marxa abans que la registri, potser millor així

  • vist de lluny sembla un joc...[Ofensiu]
    ROSASP | 01-10-2005

    Ens és difícil veure i sentir com es maten els somnis, com es destrueix la vida de les persones per causes que es consideren justificades. Però hi ha massa interessos de tota mena que fan de l'ésser humà un utensili, només una eina manipulant i escarnint des de la llunyania del camp de batalla.
    Si poguéssim compendre'ns amb una mica més de flexibilitat, respectant un espai vital per poder respirar...
    Entre totes aquestes lluites i morts que s'amunteguen i perden el nom, intentem fer veure que no passa res. Ens hem acostumat a tantes imatges crues i punyents, que gairebé sembla un món de ficció.
    Però el més dolorós és que són reals, molt reals...

    Una abraçada molt gran i fins aviat!

  • instants | 01-10-2005

    El dia que tots entenguem que no ens fan falta les coses que hem creat per a viure i ens adonem que l'únic que volem tots és ser feliços. El dia que entenguem que l'única coseta que pot moure el món cap a bé és la TENDRESA aleshores serem un poc més lliures i jo arribaré on tu no hi arribis i tu arribaràs on jo no hi arribo i senzillament si compartim el qui som en comptes del que som, aleshores el meu somriure serà el teu somriure i el teu somriure la meua joia...

    Ostres que deliciós és viure... gràcies.


    Pau

  • Molt be[Ofensiu]
    AINOA | 01-10-2005 | Valoració: 9

    Es una triste realitat pero malogradament es aixi i no hi podem fer res.
    M'agradat molt el contingut del teu poeme i la claretat en que ens escrius.
    Una abraçada.

  • Disculpa...[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 01-10-2005

    Lluna (del 66?),

    Disculpa, t'he escrit un missatge al fòrum corregint-te la falta d'ortografia wep per weB. Ho he fet, sincerament, amb la més bona i gran de les intencions. Crec que son paraules importades des de fora i que no tenim perquè saber ni el seu significat, ni com s'escriuen ni com es pronuncien.

    Entenc, però, que això no treu que ho intenten fer bé. D'aquí la meva correcció.

    He vist com et disculpaves d'un poema al fòrum. No ho has de fer. Almenys jo entenc RC com un espai per a la millora, i aquesta no es fa a través del "molt bé", només. Sino que es fa a través del comentari, de la crítica constructiva, de la correcció ortogràfica, gramatical, etc. Jo no em crec ni amb qualitat ni amb moral per a fer segons quins comentaris, però si hi ha alguna cosa que crec que pot fer millorar al company, li ho dic.

    De fet, al meu últim relat vaig cometre una errada greu: és una vomitada sense pràcticament revisió. Si pogués, el trauria, però era un sentiment i vaig creure convenient penjar-lo en aquell moment. Així queda.

    Apali, llu6na6, a mi tb m'agrada com escrius... encara de poesia poc en sé..

    Records,
    Marc.