Cercador
A mossegades
Un relat de: boigboig- Compartir:
A mossegades refaig el meu desig
cec de dejunis,
amb la taula parada:
un plat ple de restes
mig assecades
i una cadira sola
enmig de la foscor.
I m'ofereixo talment per què
m'estigmis
cobert d'espelmes
i amb les mans lligades
pels ultratges d'un recel.
Amb grunys et crido
doncs vull que no m'oblidis
i deixis d'emmirallar-te
en els miratges estults
de focs eterns cremant en el desert
i en les corretges que t'estrenyen
els turmells
deixant-te emprentes
d'un càstig mitològic.
A dentegades desfaig tots els designis
boig entre prudents
que es jubilen de la lluita
tants de camins no vull seguir
que udolo
endins del pit
i escolto
els altres llops
que encara no s'han rendit.
M'obro les nafres de nou
no vull curar-me
m'escorxaré nit rera nit
amb els unglots
m'alletaré del meu dolor
per dar-te vida:
encara't als greuges
i no et demanis que vols.
A batzegades m'empassaré l'agulla
que l'espàrrec de la paciència
vol recobrir
botxí d'una certesa penedida
viuré dalt de cavall
encès pel dubte
que esmicola
continuadament
tot el que tinc.
A mossegades avanço entre vosaltres
no em blasmis pel que sóc:
revolta't
o fuig de mi.
Comentaris
-
Una confessió...[Ofensiu]angie | 03-01-2006
m'he enganxat als teus relats-poesia...
Ahir a la nit vaig fer una batuda per la teva pàgina i com no volia parar de llegir-te, no vaig deixar comentaris... te'ls prometo deixar...
Aquest A mossegades sembla molt íntim, potser és una interpretació del lector només....
L'he llegit dos cops i he arribat a la mateixa conclusió, viure "a tope" sense pensar en les consequències, una màxima plena de elogis, doncs penso que no ens ha de quedar el dubte de què podria haver estat....
Molt rebé, doble piradet
angie (embogida) -
BB: bo bo[Ofensiu]quetzcoatl | 15-11-2005 | Valoració: 10
Hola boigboig!
Doncs prenent un cafè he vingut a llegir les teves "coses sèries". L'humor també m'agrada eh?, si em vols recomanar alguna cosa d'un altre estil m'encantarà llegir-te.
"A mossegades" m'ha semblat un poema força críptic, potser molt personal, fins que els versos del final li donen un sentit més generalitzador: em pensava que et dirigies a una persona en concret, però amb el final he entès que és un ultimàtum per a tots, una mena de declaració de principis.
I estic d'acord amb tu, i m'encanta la idea: viure al límit i al màxim, sense deixar espai a res del que no ens aportarà quelcom nou.
M'ha recordat una mica a un poema de Benedetti, que potser coneixis:
no te salves
No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo
pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.
petons!!!
m
-
m'agrada[Ofensiu]silvia_peratallada | 04-11-2005
la manera d'escriure que tens...si.
Aquest final, m'ha encantat, i aixo de caminar i viure a mossegades...també, si. jejej
REvolta't o fuig de mi...genial!!!!
endavant amb la paraula!!!
i gràcies pels teus versos, es un plaer llegir-te!!
Sílvia
l´Autor
33 Relats
192 Comentaris
152306 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Si penjo els meus relats aquí, tonteries que escric per a treurem l'avorriment, és per què em critiqueu. Per que digueu el que us sembli...Des de això és una merda , fins a abans de penjar res apren a escriure .
Però preferiria si podeu fer alguna crítica constructiva.... Per anar millorant... poc a poc.