1r repte: la biblioteca

Vaig entrar-hi per primera vegada, fèia goig aquella biblioteca tan recollida, moderna, arrebossada de pedra, els sostre engalanats amb bigues de fusta i una olor dolça, que de segur, desprenien les paraules arraconades a cada espai de la pàgina que li pertoca a cada llibre. És un espai nou per mi, pujo les escales i observo cada detall: les parets rogenques d'un extrem, escales tan baixetes com absurdes, el soroll en forma d'eco de cada pas…I per fi, un cop al primer pis, l'entrada triomfal d'un nou usuari, ja m'esperen, les bibliotecàries amb miren de reüll esperant amb una sol.licitud als dits i un somriure de benvinguda. Sembla estrany, però aquelles noies m'han transmès això, però tot i que l'arribada ha sigut genial… El taulell m'impacta, em fa tirar enrera, em fa vergonya i no sé si anar a la dreta, a l'esquerra, girar-me o fugir…Que carai!un parell de collons, he dit que anaria a la biblioteca i seguiré costi el que costi.
Una de les noies s'acosta a mi i em pregunta si busco algun cosa i si necessito un cop de mà. No es tracta de demanar una talla M d'un jersei, ni el número 40 d'unes sabates, allà podré registrar com un detectiu totes les pistes que dónen els títols dels llibres, podré regirar les fulles del diari e inclús observar finestra enllà el riu que baixa sense esma dibuixant un línia imaginària entre la biblioteca i el son profund que s'anomena "nyonya" de ben dinat.
No hi ha gaire gent, és una hora prudent, i un cop feta la introducció em podré començar a moure com peix a l'aigua per cada racó del temple. Per mi la biblioteca és com un temple, com els dels grans déus i deeses. Allà, espai de pau, silenci, xiuxiuejus, llum natural, cordialisme, cultura…
Crec inclús que tot i el seny que es desprèn en un lloc emblemàtic com la biblioteca del poble…aquí mateix seria capaç de…Mare meva…com està la bibliotecària…deixo pensament enllà el que venia a fer i li miro l'escot del jersei de floretes…Aquesta noia, aquí dins…és com la deesa…ja no tenia d'haver buscat el pensament històric sobre els temples…m'ha despertat el cuquet eròtic, els mals pensaments i les ganes de dir.li: "perdona, per fer-me el carnet?" Són paraules en clau, "malpensa i acertaràs", i si estàs dins el joc sabràs que significa: "el dia que vulguis t'esperaré per tancar el temple". Estàs obligada, m'hauràs de contestar que sí, sigui quina sigui la pregunta…"doncs, sí, omple'm aquest formulari i amb cinc minutets ja el tindràs fet!". Això vol dir que m'espera a l'hora de plegar? Au va….Pau…no siguis tan bobo!
Aquí dins se'm desperten moltes sensacions…I mentres tecleja amb velocitat les meves dades, amb aquell posat que em posa a cent…Aquelles ulleres tan sexis, els seus cabells….Prou!Em perdo entre els prestatges, em capfico en cos i ànima per cada autor conegut i desconegut…Faig tria, ho tinc clar, justament aquest era el que em va comentar l'Aurora de llegir que van escollir en un club de lectura, genial, potser m'hi afegeixi….Començaré per aquest, el meu gran trajecte pel viatge de la lectura, el temple el meu vaixell, les veles en alça de la gran bibliotecària asseguda al costat dret de posat seriós i gestos maquiavèlics!
La setmana que ve hi tornaré, li donaré un cop d'ull al pis de d'alt…De moment amb tantes emocions no sóc capaç d'arriscar-me a trobar-me al Quixot al taulell de la segona planta, amb ulleretes de pasta, vestit del segle XXI i a punt de demanar-me : "et dóno un cop de mà xicot?".