Repte 181: Comentaris i veredicte

Bona nit reptaires, gairebé matinada. M'haureu de disculpar pel retard, però m'ha costat molt més del que em pensava.

Fantàstica la participació! I a més 4 poemes! Tot i que potser és difícil valorar conjuntament prosa i poesia, l'extensió habitual dels reptes fa que hi hagi poca poesia, així que estic molt contenta dels que m'he trobat.

Us he de confessar, però, que el que més em costa del repte és fer els comentaris i justificar perquè he triat un en concret. Sóc molt indecisa!

Dit això, passo als comentaris ....

Dèu meu!...quanta ràbia!

La ràbia infantil en descobrir que un Déu infinitament bo pot permetre situacions inimaginables/inacceptables per ell.
Un relat on la ràbia no és patent fins al final, quan el mossèn descobreix el resultat -un xic pueril- de la reacció del nen.

El pantà esquerdat

La xicota/dona el deixa (injustícia suprema) i el nostre protagonista sembla perdre els estreps.
No em queda clar si és la situació la que provoca la ràbia o si és un detonant per deixar esmunyir tota aquesta ràbia que és amiga seva.

Al bosc

Quin mal son! Com un dia que es presenta "bucòlic" pot transformar-se en un esclat d'impotència, ràbia i odi.
Em quedo amb les ganes de saber si el dia al bosc va ser finalment tan "negre" com en el somni.

A cop calent

Una descripció breu i concisa (i amb un xic d'humor) del sentiment de ràbia.
M'agrada molt la frase:
I se m'emporta d'una arrossegada
a un somni on el meu jo n'és la flassada.

Ràbia

Em sembla entendre que la ràbia neix d'un sentiment de pèrdua o de decepció que acaba en suïcidi.
Hi ha alguns versos especialment significatius i que m'agraden força, però em quedo amb la sensació que no l'he acabat d'entendre.

Bastarda ?

La ràbia vers un "clixé" - que espero de tot cor que ja no es doni- en el qual el mascle era infal·lible i la dona la culpable de l'esterilitat o qualsevol altre problema sexual.
Crec entendre que la ràbia, però, no és tant pel clixé en sí sinó per com ha marcat la seva vida en quant a les seves relacions.

Focs de nit

Un relat actual ara que fa un any dels aldarulls de París.
Una bona pinzellada de com a vegades la ràbia no té una causa definida sinó que prové d'una acumulació de moltes altres sensacions. I aleshores, només es necessita una espurna per fer-la esclatar.

Quina ràbia!

No se m'hagués acudit que els nens podien viure la sisena hora amb ràbia, però suposo que els motius de la ràbia són molt variats.
Una pregunta polèmica: No farien res ells si els obliguessin a estar al col·legi una hora més cada dia?
En qualsevol cas, un tema molt actual ara que es plantegen si tirar enrera la sisena hora per problemes de recursos.

Ràbia inútil

La ràbia provocada per un fet inesperat que trenca la nostra vida. Una ràbia vers a ningú i alhora vers a tothom.
Una ràbia -com bé dius- inútil. Suposo que com totes les ràbies ...

El nen dolent

La ràbia per tot allò que un potser voldria i no pot tenir. La ràbia per ser un desastre quan no tens ningú que t'ajudi a no ser-ho.
I per alliberar aquesta ràbia, l'acarnissament amb la víctima que tenim més a prop.

La ràbia

Cada estrofa una pinzellada dels diferents aspectes i factors que configuren la ràbia.
M'agrada força:
La ràbia, reverència
que obliga mig cos
a amputar-se l'orgull

I fins aquí els comentaris. Haureu vist que són breus i que faig poca valoració d'estil, ortografia, etc. És per no endarrerir més el tema, però si algú vol que li faci un comentari més detallat, que m'avisi per aquí pel fòrum o millor pel correu que trobareu a la meva biografia (entro poc al fòrum i se'm podria passar).

I ara sí, el veredicte.

El guanyador és

A cop calent

de ... Bruixot

Moltes gràcies a tothom per participar i el guanyador ... a proposar-ne un de nou.
Ah! I pels que demà aneu a Roses, passeu-vos-ho molt bé. Segur que al fòrum trobem alguna crònica i fotos.