REPTE POÈTIC VISUAL 272

AQUÍ POTSER MILLOR. L'ALTRE FOTO ÉS MASSA GROSSA

O POTSER ENCARA MILLOR AQUÍ?

Perquè la terra n´és plena
batecs dels meus pares i dels meus
sang cridant la revolta i l'amor
He aprés la lluita de la carn
la mirada bella i pregona de la pluja

i el ventre

Ventre que em reclama com pols
foragitant el desert
tinc les mans plenes de vosaltres
i de vosaltres enllà basteixo
camins
braços
bellesa de la nostra ànima antiga

I em beseu tant tendrament
des de la terra
des de la desconsolada aigua
dels dies de naixença
de la mort i de l'amor em beseu
que el futur es llegat vostre

i em desvetlleu el riure

He parit tres cops
i he besat molt
tres bebès
nens petits
que han crescut
i ara costa més.
He parit tres cops
i he donat el pit
i he banyat cossirons
i rentat mil pitets
que ara no hi són.
He parit tres cops
i he explicat contes
i fet jocs amb guixos
i amb globus
i curses de caragols.
He parit tres cops
i a les llavors
he donat llavors
i somric,
desades al melic.


Mena

Solar perfum


Potser vindran les abelles
zumzejant al teu cos bru,
aspirant el teu aroma,
libant el teu nèctar pur.

A la sabana feréstega
res hi ha més ignot que tu
que enmig les rullades trenes
hi nues solar perfum,

que a les pestanyes espesses
hi congries ardor i llum,
que als ulls negres d'atzabeja
duus el secret més rotund.

El teu riure arremolina
un goig esclatant d'embruix
el fill que duus entre els braços
fa més radiant el sol nu.

Mare, no marxis d'aquest Sol
que escalfa aquest món perdut,
abandonats sobrevivim encara
car l'espurna de la vida ens batega;
I mare, el teu somriure ample
és la meva esperança, el camí
que em fa seguir a l'oblit dels altres,
aquells que es diuen germans nostres.
Hi ha un temps per a tot, per a viure i morir,
ara sé que només em cal el teu somriure i
el Sol que ens escalfa aquest món petit.