ENLLAÇ AL REPTE CLÀSSIC

Una estranya sensació obliga al relataire a deixar de teclejar, no sap què és, però allò que acaba d’escriure li sona, era com si algú li estès dictant. Acosta la cara a la pantalla de l’ordinador i rellegeix el poema que acaba de picar:
“Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria...”
No heu tingut mai un “déjà vu”