Negranit i Pau, dos amics al qeu no els hi cal els estels, els estels són dins d'ells. Molt bonic el teu conte.

Els germans sempre s'empipen l'un a l'altre, però com tu molt bé descrius, després s'estimen molt.

Molt bé, Antoni!

És molt dur el record dels que patiren tanta injusticia. Un bon relat!

Aquest home va canviar l'odi per la valentia. Bona tria!

Admirable!
Molt ben narrat.

Rida, és així. Potser sí que hi ha gent que és així i no pot fer-hi res. No sé...

Llegint el teu relat i coneixent la noticia he arribat a pensar que potser estava millor on estava aquesta nena. Ara ja li val al pare i a l'àvia!

Hi ha gent així. Potser no exactament, però tot de gent s'inventa coses per superar l'avorriment.

En Marc té molts d'altres problemes a part de l'avorriment, pobre noi!

Bones i intel·ligents reflexions.

que la vida vol ser viscuda. Què com tu dius cal veure de moltes fonts.

Un poema preciós i intim, que et fa còmplice. Jo també t'aniré llegint. Gràcies pel comentari.

Sí, el teu poema té imatges molt boniques. "cada caricia la seva pluja". "un dolor que
vol sembrar una ànima" Ens veiem dins els versos.

T'he dit que cada vegada m'agrada és com escrius?
Molt bé, sí, saps tractar el to de la narració d'una manera esplèndida. Sembla que no passi res i els sentiments i sensacions que provoques són molts. Felicitats!