Xopa i a les fosques

Em preparo un cubata,
mig d'alcohol, mig de versos,
i me'l bec tota sola,
cap allà les cinc de la matinada.

Me'l bec sota la bombeta
que em descongela el cor
i me'l fon a llàgrimes.

I si surto al balcó
i la lluna se'm desfà al damunt,
xopa i a les fosques,
crec que em llençaré a volar.

Apago la bombeta i és de nit,
i ja no sé si tinc els ulls tancats
o oberts.

Quan els obro un moment
veig una cuca i l'aixafo
mentre se m'apropava.

I si surto al balcó
i la lluna se'm desfà al damunt,
xopa i a les fosques,
crec que em llençaré a volar.

Perquè vull morir com la cuca
(no aixafada,
sinó mentre camino)

I si surto al balcó
i la lluna se'm desfà al damunt,
xopa i a les fosques,
crec que em llençaré a volar.