Xocolata

Un relat de: ixnuir

Des del llit he somiat dolçors de rajoletes, he vist l'infant de set anys amb llagrimetes, m'he empastat les mans amb la xocolata del pastís, he sentit olors de festa i moments amargs.
Després, he obert els ulls: m'he despertat. He intentat viure el nou dia, però res: el somni ja m'havia esberlat. I mentre, enmig d'una avorrida classe de geografia, he començat a escriure això m'he adonat que qualsevol que llegís fins aquí tindria serioses dificultats per comprendre aquestes línies.
I m'he col·lapsat. I ho he deixat. "Potser aquesta tarda a casa trobaré més inspiració" - he pensat - "de fet, el desglaç de l'Antàrtida no és un tema que pugui inspirar gaire literatura."

Ja són les set de la tarda; reprenc el relat. Em torno a mirar el títol i m'adono que el meu paladar n'ha oblidat el seu significat i que té unes ganes terribles de cercar-lo al diccionari:
"Xocolata: N. fem. 1/ Producte alimentari obtingut barrejant quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat (s'hi pot afegir mantega de cacau i/o llet)."
Després d'aquesta dosi de realisme m'abstrec i somio despert: el passat ve a ser present, l'ahir es torna avui i aquella classe de l'Ateneu (tots envoltats de llibres, xerrem de literatura), amb les vostres cares, amb els vostres comentaris i amb aquells bombons al mig de la taula, fa olor de fantasia, transporta cap a la irrealitat.

"No pot ser. Para, Adrià! Desperta't!" - em dic a mi mateix. He embogit. Ja no puc estar un dia més sense aquella dolçor amb un toc amarg cap al final, ja no puc viure sense bombons ni rajoletes, ja n'estic ben fart de tot això!
"Para, Adrià! Deixa de menjar xocolata! No pots! No has de fer-ho!" - m'escridasso - "Calma't. La metgessa et va dir quan tenies set anys que no podies menjar res que portés la mínima quantitat de llet."

"El nen té intolerància a la lactosa. Es tracta d'un problema freqüent entre alguns infants, però a la majoria entre els 16 i els 18 se'ls passa. Totes aquestes cagarrines que té són perquè està menjant coses que el seu estómac no pot tolerar. Ja saps, Adrià, a partir d'ara res de formatge ni de iogurts, ni de xocolata."
"I per què?"
"Doncs perquè et farien molta pupa, carinyo"
(que lleig que era l'hospital i que lletja, la metgessa)

Avui ja és diumenge i ja estic més tranquil. Mentre em preparo una tassa de xocolata desfeta em sento molt més calmat que el dijous passat, quan em va agafar aquell atac d'ansietat descomunal. Ara agafo entre les mans la tassa, la oloro, la torno a olorar, m'encisa però no me la prendré. Si, he fet xocolata desfeta per no prendre-me-la, per olorar-la simplement, potser penseu que sóc inútil, però així el fet s'amara de romanticisme.
L'olor és intensa, decora aquesta cambra petita i jo sento la xocolata al nas, com si pogués degustar-la, com si aquells bombons que va portar la Mar a l'Ateneu i que van conduir a cert somni que tu (estimat lector) ja deus recordar, fossin l'elixir de la meva infància trencada ("... a partir d'ara res de formatge ni de iogurts, ni de xocolata.") i l'escalfor d'una tarda de pluja fina.

Miro per la finestra i sé que torno a somiar: no cau neu, ni aigua, sinó trossets de xocolata blanca. No els tastaré (ja tinc els 18 i no se m'ha passat), però ningú ho farà ja que només són un somni, un miratge.

Comentaris

  • Xocolata...[Ofensiu]
    F. Escandell | 21-05-2009

    Ara se'm fa difícil resistir a la temptació de mossegar la barra de xocolata que tenc just devora mi... I és que tots hem fet bogeries per aquest dolç... O almenys jo!

    Una besada!

  • Gueta | 06-12-2008 | Valoració: 7

    T_T et vas preparar xocolata desfeta i no la podies tastar... que dur, però sí, hi ha coses molt pitjors.

  • Està molt be![Ofensiu]
    copernic | 13-09-2008


    Sobre tot, la varietat de situacions temporals. Ara un somni, ara un record, a l'escola, a casa després.Això li dona una extraordinària vivesa al relat que té un llengüatge planer però bastant ric de vocabular. També està molt ben descrita l'obsessió per la xocolata amb imatges molt ben trobades com la de les volves de neu.
    En fi, que m'ha agradat i et dono les gràcies pels teus comentaris, que sempre són ben rebuts. Rep una abraçada!

  • Hola Adrià![Ofensiu]
    MarBlava | 08-05-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat...i m'han vingut moltes ganes de menjar xocolata. Per sort jo ho puc fer i a la feina hi havin uns bombonets del cumple d'un company...

    Saps transmetre molt be els sentiments
    A la vida hi ha molts plaers que ens estan prohibits per diferents circumstàncies, però s'han de saber mirar de lluny com tu fas i disfrutar plenament dels que ens estan permessos....és clar que quan més prohibit tenim alguna cosa més ens atrau...

    Et felicito pel teu escrit i per aquest somni tan dolç.
    Seguiré llegint-te.

    Una abraçada

  • uale![Ofensiu]
    Xocolatina | 28-03-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat, m'he sentit com a casa llegint-lo. L'he posat amb els meus favorits!
    Estic molt contenta d'haver-te trobat a RC i t'aniré llegint més. T'invito a passar pel meu racó que ja veuràs que és molt dolç com el teu somni!
    Una llepadeta per a tu,
    Tina

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de ixnuir

ixnuir

22 Relats

82 Comentaris

30820 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
BIOGRAFIA REVISADA
Sóc un noi barceloní de 17 anys (17? no home, no, que des del 12 de novembre ja són 18...) amb molt bon rotllo i ganes de disfrutar de la vida.
Tinc moltes i molt diverses aficions, que van des de la música (escoltarla, cantar-la i últimament he fet també alguna petita composició senzilla (cal dir que és molt senzilla))fins al cine (tot i que últimament no hi puc anar gaire ja que tinc moltissississima feina), la literatura (llegir-la i crear-la) i xerrar amb els bons amics (aquesta potser és la que més practico tot i que d'entrada, a vegades em costa una mica relacionar-me amb gent nova).
A més, els qui em llegiu, ja anireu veient que sóc un romàntic empedernit, però que també toco de peus a terra i em preocupo molt per la societat en que vivim (hi ha qui em diu que em preocupo massa).
Per acabar només dir-vos que m'encantaria que comentéssiu tots els meus escrits, que, encara que no ho creieu, m'interessen molt les opinions.
P.D. Gràcies a tots els relataires que ja m'han comentat, sou els millors.
( P.D. Per cert, el meu nick es pronuncia com una paraula plana i la x és com la de xocolata i no pas com la de taxi. )

si algú vol més sobre mi... el meu flog recent estrenat: www.fotolog.com/sal_i_sucre