Adéu visual (capítol 4)

Un relat de: ixnuir

-Sí?
-Hola Pep, sóc en Joan, què tal tot?
-Home, Joan! Quant de temps, company! Mira., anar fent... i a tu com et prova?
-Bé, bé, faig el que puc... El fer-se gran, ja se sap...
-Què vols dir? Suposo que estaràs bé, oi?
-Bé...
-Au va! No em vinguis amb romanços!
-Bueno, és igual... deixem el tema, que jo et trucava per una altra cosa.
-Digues... t'escolto.
-Fa uns dies que em ronda la idea de tornar a pujar cap al Montseny, a recordar belles escenes d'infància. Ja li vaig comentar l'altre dia a en Quim... Què et sembla, t'hi apuntes? T'hi veus amb cor?
-Oi tant, oi tant! Ja saps que per mi, tot el que sigui sortir de la capital i veure natura... Què aniríem a Can Grau?
-No, no. No ha estat pas idea de la Remei aquesta trobada... de fet només serà una trobada d'homes, de vells companys de caceres i fatigues, què et sembla? La Remei no n'ha de fer res d'això!
-Caram, noi! Sí que ho tens clar!
-Puc comptar amb tu, doncs?
-És clar que sí, Joan!
La conversa segueix uns instants i després queden per veure's el proper diumenge amb tota la colla, amb tots els nens que varen viure la postguerra al Montseny i que ara ja no són tan nens, amb tots els nens que havien jugat amb armes de joguina mentre els seus pares lluitaven amb armes de veritat per fer la revolució.
Però en Joan ara no està per revolucions ni per bestieses. Fa massa dies que ha vist clar el seu problema i avui s'ha aixecat ja per fi amb ganes d'afrontar-lo amb energia, amb vitalitat i amb coratge. És per això que ha decidit tornar al Montseny (la terra on es va criar) amb els amics d'aquella infància que sonava al compàs dels afusellaments a recordar, a observar tots els tons del verd que ja deuen estar apareixent i la poca neu que encara quedarà als cims (sap que potser serà l'últim cop...).
Ahir a la nit, mentre ho començava a comentar amb l'Eulàlia i li deixava intuir que no volia que els acompanyés, ja pensava en quina ruta seguirien, en els llocs que no s'havien d'oblidar d'anar, en quines converses tindrien, en lo feliços que serien...
Però no havia pensat en una cosa, ni ho havia dit a cap dels seus cinc companys (només en Quim ho sap): que ell està gairebé cec.


Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/ada relataire:

    Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) volem recordar-te que està en marxa el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”.

    Et convidem a consultar les bases d’aquesta convocatòria actualitzada (les trobaràs a la pàgina d’inici d’RC) i a participar-hi de nou amb el teu relat (només cal que s’adeqüi a l’extensió prefixada i que pertanyis a l’Associació).

    Gràcies a l’avançada,

    ARC

  • la lluita[Ofensiu]
    llacuna | 05-08-2010 | Valoració: 10

    està justificada tinguem les condicions que tinguem, la lluita i les il·lusions que ens fan felices. Bon text!

  • kispar fidu | 08-12-2008

    ja que el teu flog està al completo, t'he respost sota el teu post!

    p.d: m'agrada la nova(?) imatge, bonic paisatge, de solitud buscada :)


    com va això?

  • Ixnuir![Ofensiu]
    Xantalam | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Un relat concís on el protagonista, organitzant i visualitzant una propera sortida als paisatges de la seva infantesa, es decideix a afrontar la pèrdua de la visió. És trist però amb un missatge molt positiu de continuar avançant tot i les dificultats, d'esperança.
    M'ha agradat, ixnuir, de veritat i t'animo a continuar escrivint.

    Una abraçada i també ha estat un plaer haver-te conegut,

    Xantalam

    PS Estic d'acord amb l'observació que ha fet l'Epicuri de tu. A mi també m'has semblat molt honest i molt seriós, en el bon sentit.
    M'alegro que t'hagi agradat el meu poema.

  • Faltar a la paraula...[Ofensiu]
    deòmises | 26-06-2008

    On són els comentaris al Repte CCCXXXI (o potser ets fidel a la teva propòsta de "què hauria passat si..." deixaves veredicte sense comentaris?)

    Bon dia, d.

  • Molt diferent[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 20-06-2008 | Valoració: 9


    Aquesta serie de relats que he llegit sobre en Joan, m'han agradat, perquè són diferents als altres m'entens? Espero que em retornis un comenari d'algun dels meus relats. Gràcies

    ullsblaus1

  • Capítol a capítol[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-05-2008 | Valoració: 10

    He llegit els relats de la sèrie Adéu visual, tots quatre, suposant que encara no l'has acabada. Per tant, no tanco les expectatives que m'ha generat el seguiment del procés que planteges.

    De moment, puc assegurar que has triat un tema que impacta, ja que la possibilitat de la pèrdua d'un sentit sempre és un malson, però la consciència del fet irreversible ha de ser un impacte colpidor.

    Has descrit, en els capítols precedents, uns moments durs, mentre el Joan es posicionava davant la seva situació.

    En aquesta entrega, presentes al protagonista cara a cara amb el seu problema "per fi amb ganes d'afrontar-lo amb energia, amb vitalitat i amb coratge."
    I comença per reprendre el passat: paisatges, persones i records són les crosses que tria per començar a caminar... tot i que sigui a les palpentes. Bon plantejament!

    Espero nous capítols, és clar. Però no ara mateix, que primer és el primer...

    T'envio una abraçada i un munt d'ànims per aquests dies feixucs,
    Unaquimera

  • Vaja una sorpresa![Ofensiu]
    Autobahn | 04-05-2008

    D'on t'has tret aquest sentit de l'observació? De debò ha estat una sorpresa la sensibilitat amb la que has retrat aquests personatges, la humanitat i comprensió que tens pel que callen -encara que més de la meitat del relat és un diàleg, en el que t'has permés alguna llicencia lingüística que a mi, personalment, em sembla molt bé, repectuosa amb la realitat dels personatges- i el que han patit aquests dos homes.
    Has muntat un petit melodrama quotidià sense tremendismes. És que la història del nostre petit país ha anat així i hi ha molta gent trencada encara. Tots ho estem una mica, de fet.
    Gràcies :)

    Florenci

  • La darrera frase és la que intueix el lector[Ofensiu]
    deòmises | 29-04-2008 | Valoració: 10

    des del començament... Encara que la deixes amagar-se entre les línies, enmig dels detalls que cauen en les frases del teu relat.

    Fins aquí puc llegir... T'animes a seguir? Hi treballes? Espero que les dues respostes siguin afirmatives.

    Una abraçada i fins aviat, d.

  • rasablanca10 | 24-04-2008 | Valoració: 9

    si.. potser tenguis raó
    però malgrat tot, no podem negar que a vegadaes veiem com una flama s´apaga a poc a poc i per molt que hi ens esforcem tanmateix no atura de consumir-se... i arriba l´hora en que finalment s´apaga

    aquestes coses passen, per molt mal que ens faci, encara que suposo que tens molta raó, pensar-ho és una cosa que ens deprimeix... haver de dir adéu mai ha estat fàcil..

    bé noi, he llegit alguns relats teus i estàs d´enhorabona
    :)

    et pos als preferits i esper no parar de llegir-te
    gràcies i endavant

    un petó!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ixnuir

ixnuir

22 Relats

82 Comentaris

27356 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
BIOGRAFIA REVISADA
Sóc un noi barceloní de 17 anys (17? no home, no, que des del 12 de novembre ja són 18...) amb molt bon rotllo i ganes de disfrutar de la vida.
Tinc moltes i molt diverses aficions, que van des de la música (escoltarla, cantar-la i últimament he fet també alguna petita composició senzilla (cal dir que és molt senzilla))fins al cine (tot i que últimament no hi puc anar gaire ja que tinc moltissississima feina), la literatura (llegir-la i crear-la) i xerrar amb els bons amics (aquesta potser és la que més practico tot i que d'entrada, a vegades em costa una mica relacionar-me amb gent nova).
A més, els qui em llegiu, ja anireu veient que sóc un romàntic empedernit, però que també toco de peus a terra i em preocupo molt per la societat en que vivim (hi ha qui em diu que em preocupo massa).
Per acabar només dir-vos que m'encantaria que comentéssiu tots els meus escrits, que, encara que no ho creieu, m'interessen molt les opinions.
P.D. Gràcies a tots els relataires que ja m'han comentat, sou els millors.
( P.D. Per cert, el meu nick es pronuncia com una paraula plana i la x és com la de xocolata i no pas com la de taxi. )

si algú vol més sobre mi... el meu flog recent estrenat: www.fotolog.com/sal_i_sucre