Xaiet

Un relat de: Melcior

Dòcilment
com un xaiet ,
m' extravio
sense pressa ,
en el llindar
de les contrades
del teu cos ,
bufó , fràgil ,
com una ploma .

Dolçament
com un anyell ,
pasturo joiós
pels plecs de la pell
del teu cos gentil ,
fruint , velant ,
com un xaiet cofoi .

Dòcilment ,
dolçament ,
com un xaiet
entremaliat ,
que salta joliu
les prades del teu cos .

Comentaris

  • Erotisme deliciós,[Ofensiu]
    Xantalam | 19-03-2009

    amanyacs tendres; acaricies amb les paraules. Un plaer, aquests poema.

    Gràcies pel comentari, una abraçada,

    Xantalam

    PS Endavant, melcior!

  • jaumesb | 18-03-2009 | Valoració: 10

    pastor

  • risto2[Ofensiu]
    Melcior | 11-03-2009

    Gràcies pel 6 que m' has posat , però abans de comentar , aprèn a escriure bé el català .

  • Enjogassat[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-03-2009 | Valoració: 10

    M'ha semblat deliciós, el teu poema!

    El començament té una morositat encisadora:
    "... m'extravio
    sense pressa
    en el llindar
    de les contrades
    del teu cos
    bufó, fràgil..."

    Els versos tendres, suaus i dolços de la primera estrofa es tornen després enjogassats, més picardiosos sense perdre dolçor: bona combinació!

    T'envio una abraçada joliua,
    Unaquimera

  • Ai, quin xaiet!!![Ofensiu]
    Naiade | 06-03-2009 | Valoració: 10

    Un Xaiet dolç i entremaliat que és deixa anar per la passió passejant-se juganer, tot gaudint i de ben segur fent gaudir d'instants meravellosos.
    M'ha agradat molt aquest poema tan tendre.
    Una abraçada

  • M'has fet riure[Ofensiu]
    riuvermell | 28-02-2009

    un poema xulo tu!
    una mica infantil potser?
    però dvertit.

  • Darrere la màscara[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 25-02-2009 | Valoració: 10

    Un erotisme molt suau, que et dóna ganes de ser un xaiet com el de la poesia.

    I al comentari que em vas fer tens raó, potser vivim en un món dominat per la covardia, i jo crec que això és una cosa que fa moltíssim de mal, doncs les nostres defenses passen a ser un allau de destrucció al posar-nos darrere la màscara, que d'aquesta manera sofrim.

    Moltes gràcies pel comentari!

  • un poema...[Ofensiu]
    annah | 20-02-2009 | Valoració: 10

    molt dolç, molt tendre, molt suau...
    com el pèl d'un xaiet!

    M'ha agradat molt!

    Petonets!
    Anna

    PD: gràcies pel teu comentari... peró no he acabat d'endendre perquè hi ha vampirs que m'estan observant... jeje

  • Vull aprendre ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-02-2009 | Valoració: 10

    El teu Relat m'encantat i tant encantat estic que vull aprendre a ser xaiet.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: