Malenconia

Destri-ho les fulles blanques
del meu llibre autobiogràfic ,
gargots , tinta , esborranys ,
suren en el blanc de la buidor ,
cada full no escrit és un nou dia
engolit , triturat pel voraç temps .

Talla fort , potser massa ,
la fulla d' afaitar idees
que proposa un creador ,
cada mot és una manca de valor ,
cada lletra és un oblit de realisme .

La consciència tampoc xiscla ,
és ofegada en el brunzit de les mentides
callada , oblidada dins la panxa ,
que és ben plena , a rebentar .

Omplo com tinc per costum
l' espai ineludible de melangia ,
aquesta capa quotidiana que m' abriga
i afeixuga els meus passos cada dia .

Esmicolada la por
en fragments diminuts ,
la follia creua la frontera
sense límits ni fites ,
va i ve anàrquicament
com una reina boja ,
com una euga desbocada .

Ombrívols núvols de turment
s' ajeuen lentament
al matalàs confortable
del equilibri i l' harmonia .

Em faré fer pessigolles
a la nua planta del peu ,
crec que així protegiré
el rictus del meu somriure .

En l' espantosa foscor
de la meva presó ,
dibuixaré el teu miratge
perquè il·lumini l' estança ,
recordant la llum
d' un ésser preciós .

Aferrat al tronc del llit
trenco la branca de la son ,
el cervell fa l' últim esforç
de supervivència diplomàtica .

Com travessar la frontera
de l' absurd i les mentides ,
del joc i la realitat ?
trencadissa de silencis
en el son obligat del cansament .