Mantes plenes de zel

Quan la nit engoleix
la penúltima copa
de compromís etílic
amb els fidels afiliats .

Sura el vaixell transvestit
de l'ombra i el misteri ,
excitat en el vaivé
de les ones inestables
d' àcrates líquids ebris .

Sembla que plou de tot
al màgic invent de la fosca ,
on exploten les passions
com bombes oprimides
plenes de baixos desitjos ,
esquivant llums delatores .

Mantes plenes de zel
m' abriguen en la fredor
de la nit més folla i cafre
que hom es presta a assumir .

Que la nit sigui la nit ,
que faci de les seves ,
que és perduda i pendó ,
i té a la disbauxa per amiga .