Mantes plenes de zel

Un relat de: Melcior

Quan la nit engoleix
la penúltima copa
de compromís etílic
amb els fidels afiliats .

Sura el vaixell transvestit
de l'ombra i el misteri ,
excitat en el vaivé
de les ones inestables
d' àcrates líquids ebris .

Sembla que plou de tot
al màgic invent de la fosca ,
on exploten les passions
com bombes oprimides
plenes de baixos desitjos ,
esquivant llums delatores .

Mantes plenes de zel
m' abriguen en la fredor
de la nit més folla i cafre
que hom es presta a assumir .

Que la nit sigui la nit ,
que faci de les seves ,
que és perduda i pendó ,
i té a la disbauxa per amiga .

Comentaris

  • Sense control[Ofensiu]
    Naiade | 27-10-2008 | Valoració: 10


    Descripció d'una nit boja, on la ment perd el seny per donar pas als desitjos amagats que es mantenien a ratlla. Molt ben relatat.
    Una abraçada

  • embolcallats...[Ofensiu]
    Seny i Rauxa | 21-10-2008 | Valoració: 9

    ...per la nit.

    Però i quan arriba el dia?

    Descoberts? Avergonyits? Penedits?


    M'ha agradat molt el teu relat!

    Un petó!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: