Cercador
Sorra
Un relat de: Melcior- Compartir:
És igual , aquí que a Andorra
si duc barret , o bé la gorra ,
els camins són plens de sorra ,
als ulls me la llença el vent !
del nord , del sud , de ponent ,
tota me la llença el vent !
Cap il·lusió em somriu
llevat que arribi la nit ,
per somniar sense neguit ,
quan és fosc , el somni viu .
Sense viure , existeixo ,
per patir , plorar i riure ,
sense existir , un malviure ,
fàstic , angoixa , pateixo .
El pensament , un tros avança
mentre acula l' altre enrere ,
és tot tan dur , pesat i et cansa ,
tot canvia , res és com era !
Al buit del món llenço les hores
com tones d' immundícia , runa ,
potser un bri , una engruna ,
de tristor , ni goses , ni plores .
Igual és , aquí que a Andorra
si duc barret , o bé la gorra ,
els camins són plens de sorra ,
als ulls me la llença el vent !
del nord , del sud , del orient ,
tota me la llença el vent !
Comentaris
-
Han passat alguns mesos[Ofensiu]brins | 15-01-2009 | Valoració: 10
des que vas escriure aquest poema. Desitjo fortament que ja no vegis sorra als camins...
i que el somni de la nit hagi esdevingut felicitat.
Bon poema, Melcior. Una abraçada -
M'agrada[Ofensiu]Ullsblaus1 | 26-10-2008 | Valoració: 10
M'agrada el tacte rugós de la sorra,
acaronar-la amb el dits àrids d'ella,
estirar-me i abraonar la calidesa
i després llençar-me al mar,
i deixar-te anar més lluny
de l'horitzó difuminat,
és barreja colpidora per l'esperit.
Magnífic el teu poema..
Records!
ullsblaus1 -
I la vitalitat del teu poema Brisa de Perfums?[Ofensiu]JOANPG | 10-10-2008 | Valoració: 10
Imagino que s'ha amagat darrera d'un núvol de tardor, que, un cop descarregada la turmenta, el tímid sol de l'estació nostàlgica, torna a aparèixer més viva que mai.
El teu poema és molt bo.
Una forta encaixada de JOANPG.
-
Cal reneixer a cada instant ![Ofensiu]Núria Niubó | 08-10-2008 | Valoració: 10
Aquest estat d'ànim que transmet el teu poema és dur, però transitori
Aconsegueixes amb ell remoure'm etapes de la vida que semblaven no tenir fi i ara són al calaix dels records.
La sorra ens pot cobrir, però només movent un dit en podem sortir i tornar a refer el camí de la nostra vida.
Com tu ben be dius, sempre pot ser actual el teu poema, però creu-me tanca els ulls i deixa que el vent s'emporti la sorra !
Núria,
-
Poc i Molt[Ofensiu]Joan G. Pons | 08-10-2008 | Valoració: 10
Hola Melcior. Tinc una especial amistat amb la sorra. Concretament sorrra de la platja de Sant Pol de Mar.
He gaudit amb el teu relat.
I em permeto, dos comentaris:
> Cap il·lusió em somriu. Precisament el que fan les il·lusions és somriure.
> Tota me la llença el vent. I en "tota" pot haver-hi diamants de sorra. -
Doncs tu[Ofensiu]Queca | 08-10-2008 | Valoració: 10
tens un gran do, i estic segura que un gran somriure!
Gràcies per comentar-me, i per ser-hi.
I una pregunta, creus que bufant, la sorra s'acabarà escampant? ;) Estic segura que sí.
Una forta abraçada, mil i un somriures, i un desig de bona sort, per tu.
Valoració mitja: 10