Sorra

Un relat de: Melcior

És igual , aquí que a Andorra
si duc barret , o bé la gorra ,
els camins són plens de sorra ,
als ulls me la llença el vent !
del nord , del sud , de ponent ,
tota me la llença el vent !

Cap il·lusió em somriu
llevat que arribi la nit ,
per somniar sense neguit ,
quan és fosc , el somni viu .

Sense viure , existeixo ,
per patir , plorar i riure ,
sense existir , un malviure ,
fàstic , angoixa , pateixo .

El pensament , un tros avança
mentre acula l' altre enrere ,
és tot tan dur , pesat i et cansa ,
tot canvia , res és com era !

Al buit del món llenço les hores
com tones d' immundícia , runa ,
potser un bri , una engruna ,
de tristor , ni goses , ni plores .

Igual és , aquí que a Andorra
si duc barret , o bé la gorra ,
els camins són plens de sorra ,
als ulls me la llença el vent !
del nord , del sud , del orient ,
tota me la llença el vent !

Comentaris

  • Han passat alguns mesos[Ofensiu]
    brins | 15-01-2009 | Valoració: 10

    des que vas escriure aquest poema. Desitjo fortament que ja no vegis sorra als camins...
    i que el somni de la nit hagi esdevingut felicitat.

    Bon poema, Melcior. Una abraçada

  • M'agrada[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 26-10-2008 | Valoració: 10


    M'agrada el tacte rugós de la sorra,
    acaronar-la amb el dits àrids d'ella,
    estirar-me i abraonar la calidesa
    i després llençar-me al mar,
    i deixar-te anar més lluny
    de l'horitzó difuminat,
    és barreja colpidora per l'esperit.

    Magnífic el teu poema..

    Records!
    ullsblaus1

  • I la vitalitat del teu poema Brisa de Perfums?[Ofensiu]
    JOANPG | 10-10-2008 | Valoració: 10

    Imagino que s'ha amagat darrera d'un núvol de tardor, que, un cop descarregada la turmenta, el tímid sol de l'estació nostàlgica, torna a aparèixer més viva que mai.
    El teu poema és molt bo.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Cal reneixer a cada instant ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 08-10-2008 | Valoració: 10



    Aquest estat d'ànim que transmet el teu poema és dur, però transitori
    Aconsegueixes amb ell remoure'm etapes de la vida que semblaven no tenir fi i ara són al calaix dels records.
    La sorra ens pot cobrir, però només movent un dit en podem sortir i tornar a refer el camí de la nostra vida.
    Com tu ben be dius, sempre pot ser actual el teu poema, però creu-me tanca els ulls i deixa que el vent s'emporti la sorra !
    Núria,

  • Poc i Molt[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-10-2008 | Valoració: 10

    Hola Melcior. Tinc una especial amistat amb la sorra. Concretament sorrra de la platja de Sant Pol de Mar.
    He gaudit amb el teu relat.
    I em permeto, dos comentaris:
    > Cap il·lusió em somriu. Precisament el que fan les il·lusions és somriure.
    > Tota me la llença el vent. I en "tota" pot haver-hi diamants de sorra.

  • Doncs tu[Ofensiu]
    Queca | 08-10-2008 | Valoració: 10

    tens un gran do, i estic segura que un gran somriure!
    Gràcies per comentar-me, i per ser-hi.
    I una pregunta, creus que bufant, la sorra s'acabarà escampant? ;) Estic segura que sí.

    Una forta abraçada, mil i un somriures, i un desig de bona sort, per tu.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: