Cercador


Llista categories

X grapats de versos

Un relat de: bombetadellum
Desdejune tostades untades d'amor,
esprem la teua mirada vivaç,
m'embriague amb la teua dolçor.

II

El vent ets tu que, piano, em parla.
Si t'escolte, em despentines l'oïda.
Vent marí, Vent salobre!

III

Sóc juganera amb tot tu, el teu cos.
Seriós rius mentre et palpe els cabells.
Juguem a mig no entendre'ns.

III

M'estime molt la vida. Allò difícil
és que hom t'estime passe el que passe.
Vivim, no debades, a foc lent.

IV

L'estiu li desfà el niu
i ara viu quan riu
i sols riu quan mires.

V

Ara mateix et confeccione amb mots.
Acuradament bell, t'assec al meu costat
- Per què no? - ben nu.
Vull que em despulles amb paraules.

VI

A tres quarts de set,
la nuesa és llibertat.
Allibera'm d'aquest tros de tela vella.

VII

Sé que no em despertaràs perquè vols
guaitar-me mentre descanse.
Somie en l'alba i en el crepuscle.
Em sent cuidada, mentrestant,
pels teus ulls que m'acaronen.

VIII

Balles, jovial, amb la perfecció de la joia.
Vine a ballar a la meua dansa de foc.

IX

A mossos grans, rodons i ben quadrats
et devore pel crestall dels meus pits.

X

Unim melic amb melic,
cor amb cor.

Comentaris

Afegir comentari
  • gràcies!![Ofensiu]
    bombetadellum | 02-08-2011

    O_O és el comentari més bonic
    gràcies =:·D

  • I així anem jugant[Ofensiu]
    Marc Freixas | 01-08-2011

    Anem desgranant vers rera vers
    la fam d'un amor que devora l'instint humà
    i el talent de cada teu poema.
    Anem desfilant per dins del sentiment...
    anem i venim pel sucre de la vida
    que enllaça dos cossos quan s'estimen.

    Una abraçada ben literària... i real!!

  • X felicitacions[Ofensiu]
    magalo | 26-07-2011

    quines paraules més maques!:
    seriós rius
    juguem a mig no entendre'ns
    unim melic amb melic
    ..etc
    Ens anem llegint,.Que les muses t'acompanyin!
    Marta

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

20876 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >