IV crits, ben necessaris

I

La blancor fresca del terrat
després d'allò que mai tindrà color.
Lluny de la terra del meu Amor
però sota un mateix sol i vent.

El gust meu pels plaers menuts: Simplement
et besava la galta un bes meu, Dolçor.
T'acaronava els cabells d'esplendor...
com et bollia el somriure, Xiquet!

Nugant piercing amb piercing.
Amarrant llavi amb llavi.
Despullant esguard amb esguard.
Encenent mos amb mos.

Viurem cada instant molt lentament entre
hores massa ràpides.
Repetirem a cada cop, millor
a cada cop, més ÚNICAMENT.

I N D E F U G I B L E M E N T
dos esquelets
i
un secret vestit d'amor
es difuminaven, a l'horitzó.

II

I et vas girar i em vas dir:
sempre portant-me la contrària.
I sense donar-me temps a reaccionar,
el teu bes als meus llavis
com la llet a les sines de la mare.

III

Si jo fóra una gavina seria marinera
o, més bé, pirata.
Iria descalçada
sobrevolant la mar d'Ausiàs March.
Observaria alguns protagonistes dels poemes
d'Estimada Marta en les platges desertes
dels folls d'amor.
I sempre, sempre,
aniria blanca, nua
a guaitar-te.
Jo reposaria en alguna roca de les cales
d'aigües cristal·lines;
no a les aigües de Mallorca sinò a les d'Alacant.
Et robaria totes les mirades amb la pell,
tota jo, ben pirata.

IV

Esfondres turons al meu costat i
desemboques riuades de felicitat
al bell mig de la mar de Jo mateixa.