La llum del meu amor

Un relat de: bombetadellum


La llum del meu amor
té els peus tímidament petits
i passeja descalçada per la meua rocallosa cova.
D'estirp salvatge,
impregna l'aroma que la gent olora:
sap a blau llis suau del cel i
sap a blau brillant rugós de la mar.
La meua cova abraça un Falcó que
fa el niu d'entre roques.
M'agrada sortir a observar-lo
tot plegat, mentre m'habita
entre vol i vol,
quan se'n va i torna
i quan no se n'adona de què el guaite.
La llum del meu amor
esta vesprada no emprendrà cap vol
car les ones esmicolen amb força
el niu que les roques serenen.
La llum del meu amor,
escletxada per la marea,
esta vesprada no esguardarà
cap Falcó, feroçment bell,
no amarat de la llum del meu amor.

Comentaris

  • Sensacions d'amor...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-01-2019 | Valoració: 10

    Aqueixa llum d'amor, és meravellosa, i molt tendra.
    Un poema, que té una rítmica preciosa i és una llum que reps del teu amor.
    És un encant de llum.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • Quina llum tan preciosista!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 22-09-2011 | Valoració: 10

    M'agrada com escrius i com ho dius i poetitzes tot.
    Com sempre : de deu!!

    No sé si ja saps que estic demanant a la gent de rc que em trii un poema per al meu possible primer llibre de poemes... la cosa encara és tendra, però si vas al fòrum de rc veuràs que ja n'hi ha uns quants de triats... n'hem de tenir quaranta en total, si t'agrada la idea, doncs ja ho saps!! -potser ja ho sabies-

    Una abraçada ben literària... i real!!

  • la llum del meu amor[Ofensiu]
    Xunxi | 13-09-2011 | Valoració: 10

    preciós relat, la llum com a qualitat de l’amor, passeja amunt i avall, enllaçat amb el falco i el seu niu esmicolat per la marea, de la vida l’amor , de l’amor la vida. Gràcies per el teu relat, m’ha emocionat¡ una abraçada de llum

  • La llum de l'amor [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-09-2011 | Valoració: 10

    És una llum fantàstica, plena d'imatges tan vives i tan coloristes com les que descrius en aquest poema que sembla que es mogui. Intueixo indirectes eròtiques amb el falcó i la cova, mequivoco? Sigui com sigui, aquesta poesia és una delícia, plena de dibuixos i aromes de natura. Una ben viva abraçada.

    Aleix

  • Molt bell, molt gràfic,[Ofensiu]
    allan lee | 02-09-2011

    flaixos d'imatges potents: el niu, el falcó, la llum de l'amor que ho contempla, que no intervé, que deixa que la bellesa i les ones facin el seu fet. Diuen que l'amor incondicional és l'amor veritable. El teu poema m'hi ha fet pensar. Felicitats, té molta força.

    a

  • una llum realment[Ofensiu]
    joandemataro | 02-09-2011 | Valoració: 10

    íntima i creada amb uns versos plens de belles imatges
    felicitats

    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

19771 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol